NI
COMPRA NI LLOGUER: Arriba el cohabitatge
El problema de
l'habitatge segueix
aixecant polseguera. Malgrat que el Govern espanyol ha aprovat
la pròrroga
obligatòria dels
contractes de lloguer a cinc anys, el preu del lloguer segueix pels
núvols. Per no parlar de la compra. Si no és possible ni comprar
ni llogar,
cal buscar alternatives. I les cooperatives
d'habitatge en
són una. Un model nou a casa nostra, malgrat que està molt estès a
llocs com els Països nòrdics o l'Uruguai, que ha arribat amb força
a Barcelona, on s'hi han establert sis iniciatives diferents.
Es tracta de La Borda;
Princesa 29; Ulldecona 26-28; Cirerers florits; La Balma; i La
Xarxaire. Totes elles plantegen com a novetat la creació, des de
zero, d’un projecte d’habitatge que posa al centre el concepte
del cohabitatge.
Sobre el paper la idea és simple: un grup de persones que decideixen
ajuntar-se per viure conjuntament en un mateix edifici, cadascú a la
seva residència particular, però compartint multitud d'espais
comuns.
"És una forma de vida
més propera a la nostra manera de pensar i veure el món. Tenim la
voluntat de crear una comunitat", explica Carles
Baiges,
arquitecte i habitant de La Borda. L'habitatge impulsat per aquesta
cooperativa, un singular bloc de pisos construït amb fusta, s'aixeca
al número 83 del carrer de la Constitució, al barri de la Bordeta.
Després de dos anys de construcció, sis des que es va engegar el
projecte, els seus habitants s'hi van traslladar a principis de
desembre.
La seva és una iniciativa pionera: com a cooperativa han
estat capaços d'impulsar i portar a bon port la construcció del
primer cohabitatge que va començar obres a la ciutat. Una fita que
ha estat possible després d'arribar a un acord amb l'Ajuntament,
propietari del solar on ha estat construït l'edifici. Gràcies al
pacte, els membres de la cooperativa tenen dret a fer ús del terreny
durant 75 anys.
En el seu cas l'Ajuntament els
cedeix el terreny, sí, però no vol dir que el projecte no tingui un
cost. De fet, hauran de pagar un cànon anual al consistori per l'ús
del sòl. Però la cessió d'ús no és l'única manera d'accés
aquest model, també hi ha cooperatives que opten per la compra del
terreny. En tots els casos, però, és necessari pagar una quota
prefixada per ser membre de la cooperativa i una mensualitat,
semblant a un lloguer, per fer front a les despeses.
El
grup, la primera passa
“El primer és conformar un
grup estable i amb ganes de treballar, després s’inicia el procés
de recerca del patrimoni on construir o remodelar”, explica Lucía
Basulto,
responsable de comunicació de Sostre Cívic, una cooperativa amb més
de 700 socis, que s’encarrega de gestionar diversos projectes
d’habitatge arreu de Catalunya, convertint-se en un gran paraigües
que forma, coordina i dóna suport als diferent grups d’habitatge.
Amb tot, la primera passa que
marca Basulto mai és igual. Si bé els membres de La Borda és van
ajuntar, almenys inicialment, arran de la seva vinculació amb Can
Batlló, pel que fa els diferents projectes coordinats per Sostre
Cívic tant poden començar a partir d’un grup format, com gràcies
a la unió d’individuals que decideixen emprendre un projecte
junts. De fet, la cooperativa està preparada per les diferents
opcions i descarten que una sigui millor que l’altra. Per exemple,
Walden XXI, amb qui treballen per crear un cohabitatge sènior a Sant
Feliu de Guíxols, neix arran de la preocupació de Josep
Maria Ricart per
la manera com viure la seva vellesa. “Arriba un moment en el qual
et demanes com veus la teva vida els pròxims 10 anys: doncs jo he
decidit no fer-ho sol i poder conviure en comú amb bons amics o, com
a mínim, bons veïns”.
La
recerca de l’espai idoni
"Inicialment nosaltres
volíem que l'Ajuntament ens cedís una de les naus de Can Batlló,
però va ser impossible perquè hauria estat necessari fer un canvi
d'ús del sòl. Tot i això, ens va oferir realitzar el projecte en
un solar molt proper destinat a Habitatge de Protecció Oficial
(HPO)", explica Baiges. És allà on s'ubica l'edifici que farà
de casa als membres de la cooperativa La Borda, repartits en pisos de
40, 50 i 76 metres quadrats segons les necessitats de cada unitat
familiar - tot i que els pisos estan construïts de manera modular,
així que es poden modificar fàcilment, cedint o prenent habitacions
als veïns, segons l'evolució d'aquestes necessitats. En el seu cas,
ha estat possible arribar a un acord de cessió d'ús amb el
consistori, que els permet utilitzar l'espai durant 75 anys. Ho fa,
però, al conjunt de la cooperativa, no als seus habitants de manera
individual. Pel que fa al Walden XXI, ara mateix es troben immersos
en la compra del terreny a un particular. Amb tot, la situació és
la mateixa, no són els individus qui n'assumiran la titularitat,
sinó Sostre Cívic en ser la cooperativa on s'inscriuen.
Que suposa això? En primer
lloc que les despeses vinculades a la realització del projecte mai
hauran de ser assumides pels habitants de l'immoble, sinó per la
cooperativa en el seu conjunt. Després, que la possibilitat de
sortir-ne, sense perdre el capital invertit, però tampoc
guanyant-ne. Quan algú decideix desvincular-se li és retornada la
quota inicial necessària per fer-se soci de la cooperativa i
l'aportada en forma de capital social per dur a terme la iniciativa i
poder tenir accés al crèdit, però res més.
En el cas de La Borda, a més
a més, el fet que se'ls hagi cedit un terreny municipal destinat a
l'HPO implica també que les persones que hi entren a viure han de
complir les condicions que posa l'Ajuntament per tenir dret a un
habitatge d'aquest tipus. "Hi ha hagut persones que finalment no
podran viure a La Borda perquè tenien un salari massa elevat",
diu Baiges.
Tothom
pot accedir al model?
Però què costa fer tot això?
En el cas de La Borda cada soci ha hagut de fer una aportació
inicial a la cooperativa de 200 euros i després aportar-ne 18.000 en
un període de tres anys. Gràcies a aquest capital social inicial,
ha estat possible acumular el 20% del cost total del projecte i
demanar crèdits a entitats d'economia solidària per completar-lo,
amb un valor total de tres milions d'euros. A banda, per retornar els
préstecs, cada soci abona mensualment una quota que segons Baiges
"serà molt semblant al preu d'un lloguer social", la qual
també servirà per pagar un cànon anual per l'ús del sòl a
l'Ajuntament. Aquesta mensualitat serà fixa durant tota l'estada i
no dependrà dels alts i baixos del mercat. A més a més, per
finançar la iniciativa també han emès bons participatius destinats
a particulars, que a canvi de la seva inversió han de rebre una
rendibilitat més alta de la que ofereix una entitat bancària,
assegura Baiges.
En relació amb els projectes
de Sostre Cívic, de nou, cadascun és diferent. En el cas de la
cooperativa sènior Walden XXI els socis hauran de pagar entre 1.300
i 1.500 euros al mes, on també estaran inclosos les possibles cures
mèdiques que puguin necessitar en el futur. A banda, els seus 40
residents hauran d'aportar entre 35.000 i 40.000 euros de capital
social, retornables o heretables. Explica Ricart, "per a
nosaltres no és una qüestió econòmica, el que no volem és estar
sols, sinó decidir per nosaltres mateixos i viure en comunitat tot
el temps possible".
No hay comentarios:
Publicar un comentario