Aquesta deshumanització ens obliga a tots a prendre mesures ràpides i decidides

VERSION EN CASTELLANO
AL FINAL

ON SOM I ON ANEM 
(Potser què som i què volem ser)

La crispació ambiental, la manca de perspectives, la sensació de retrocés, l’absència de valors, la desaparició del “consol espiritual”...

Tota una desfeta existencial que ens embarga i ens anorrea deixant-nos astorats i esmaperduts.

No ens sentim bé i no sabem ni què fer ni cap a on tirar. Creences i costums que semblaven ben arrelats o han desaparegut o ja no ens serveixen.

La vida cada cop s’accelera més i ens va sobrepassant sense donar-nos un respir ni aportar-nos cap expectativa raonable on agafar-nos.

D’acord que la vida és un canvi constant, però en l’actualitat no hi ha temps per a copsar ni pair res i la manipulació informativa i de tota mena és tan present que no saps què creure.

Les coses no pinten bé pels humans corrents. Sense haver d’anar a petar als escenaris on la guerra fa estralls, en els àmbits on estem en “pau”, la desorientació, la frustració, la desesperança i la alienació són ben evidents.

“L’home és la mesura de totes les coses” es va dir en algun moment de la història. Però el que s’està veient és que això només val per a una reduïda massa de gent que ostenta el poder (el poder real) i que s’ho fa venir bé per a treure profit de tot, a costa del què sigui, abocant a la immensa majoria a la desesperació.

Una desesperació que va més enllà de l’existencial i s’infiltra en el vital, en les necessitats del dia a dia, afegint-se a l’angoixa de les preguntes transcendentals que, si mai han obtingut resposta, ara les que s’endevinen són decebedores en grau extrem.

Els avenços de la ciència i la tecnologia amb el sorgiment de la intel·ligència artificial estan anihilant la preeminència de l'ésser humà al qui van substituint pas a pas fins a una perspectiva de control total que fa esgarrifar.

I el més greu, és que ha anat agafant peu la destrucció de la transcendència de l’home a qui la ciència demostra que pot manipular-lo, fer-lo més longeu, més “feliç”... tot a compte de la pèrdua d’autonomia i singularitat.

Aquesta deshumanització vestida de “transhumanisme” que ja tenim a sobre ens obliga a tots els que en siguem conscients a prendre mesures ràpides i decidides si volem preservar el màxim de la idiosincràsia de l’ésser humà.

Cal creure que encara hi som a temps !

Joan Martí 
Editor del Camí de la Vida

________________________________________________________________________________

VERSIÓN EN CASTELLANO

DONDE ESTAMOS Y A DONDE VAMOS 

(Quizá... qué somos y qué queremos ser)

La crispación ambiental, la falta de perspectivas, la sensación de retroceso, la ausencia de valores, la desaparición del “consuelo espiritual”...

Toda una debacle existencial que nos embarga y nos aniquila dejándonos azorados y sin tino.

No nos sentimos bien y no sabemos ni qué hacer ni hacia dónde dirigirnos. Creencias y costumbres que parecían bien enraizados o han desaparecido o ya no nos sirven.

La vida cada vez se acelera más y nos va sobrepasando sin darnos un respiro ni aportarnos ninguna expectativa razonable a la que agarrarnos.

De acuerdo que la vida es un cambio constante, pero en la actualidad no hay tiempo para comprender ni digerir nada y la manipulación informativa y de toda clase es tan presente que no sabes que creer

Las cosas no pintan bien para los humanos corrientes. Sin tener que acudir a los escenarios donde la guerra hace estragos, en los ámbitos donde estamos en “paz”, la desorientación, la frustración, la desesperanza y la alienación son bien evidentes.

“El hombre es la medida de todas las cosas” se ha dicho en algún momento de la historia. Pero lo que se está viendo es que eso solo vale para una reducida masa de gente que ostenta el poder (el poder real) que lo utiliza para sacar provecho de todo, a costa de lo que sea, abocando a la inmensa mayoría a la desesperación.

Una desesperación que va más allá de lo existencial y se infiltra en lo vital, en las necesidades del día a día, añadiéndose a la angustia de las preguntas transcendentales que, si nunca han obtenido respuesta, ahora las que se adivinan son decepcionantes en grado extremo.

Los avances de la ciencia y la tecnología con el surgimiento de la inteligencia artificial estam aniquilando la preeminencia del ser humano al que van sustituyendo paso a paso hasta una perspectiva de control total que espeluzna.

Y lo más grave, es que ha ido cogiendo cuerpo la destrucción de la transcendencia del hombre a quien la ciencia demuestra que puede manipularlo, volverlo más longevo, más “feliz”… todo a cuenta de la pérdida de autonomía y singularidad.

Esta deshumanización, vestida de “transhumanismo”, que ya tenemos encima nos obliga a todos los que seamos conscientes de ello a tomar medidas rápidas y decididas si queremos preservar el máximo de la idiosincrasia del ser humano.

Hemos de creer que todavía estamos a tiempo !