La funció social que compleix el Bdt traspassa el pla material

ELS BANCS DE TEMPS, UNA EINA MÉS VIVA QUE MAI

Barcelona celebra aquesta setmana 'La festa del temps' per reivindicar el paper que els Bancs de temps exerceixen des de fa 20 anys a Catalunya i arreu l'Estat, reforçant els vincles veïnals i les habilitats que tothom té i moltes vegades el mercat no valora.

Res més valuós que el temps. Tots som conscients que a la vida tot canvia, res perdura i, per tant, tots també ho som de la importància de cadascun dels nostres minuts. Aquesta idea, però, moltes vegades s'esvaeix en mig del frenesí quotidià per guanyar-nos els calers i se'ns oblida, fins i tot, que el temps en si mateix és ja un gran capital del qual disposem. Per a recordar-nos-ho, existeixen els Bancs de temps (Bdt) i la seva tasca que arreu l'Estat, desenvolupen des de fa 20 anys. 

Aquesta setmana els Bancs de temps de Barcelona i de la resta de Catalunya organitzen per segon any consecutiu la Festa del Temps, amb la intenció de remarcar el valor del temps i de les habilitats que totes les persones tenen i poden compartir per tal d'aprendre els uns dels altres. La trobada serà dissabte al Parc de la Catalana, a la Barceloneta, on des de les 10 del matí els mateixos usuaris i usuàries dels Bdt duran a terme diferents tallers, activitats i espectacles en viu al costat de la platja.

Què és el Banc del Temps?

Es tracta d'una iniciativa comunitària que promou l'intercanvi de temps, serveis, habilitats, coneixements, relacions i ajuda entre persones que resideixen i/o treballen en un mateix barri, poble o ciutat. activitat.

El 'quit' de la qüestió és la presa de l'hora com a unitat de valor i moneda de canvi: totes les feines i serveis s'igualen perquè el preu és sempre l'equivalent al temps que es triga a fer qualsevol Jordi és usuari del Bdt de la Barceloneta i, com que és administratiu, ajuda els altres amb la realització de tràmits, així com s'ofereix -i no poca gent li ho demana- a ordenar armaris. "Cal reinventar-se", diu, i per això també aprofita per fer coses noves, com un taller de mandales.

Ramon, del Bdt del barri de Gràcia- un dels més actius de Barcelona, amb 600 membres- a més de col·laborar amb la secretaria de l'associació, dóna assessorament en viatges, que és la seva professió. "Jo considero que parlar d'una activitat en la qual no hi hagi diners pel mig és molt important en aquesta societat", assenyala.

Què es pot intercanviar?

Hi ha tants serveis i coneixements que es poden intercanviar com persones, però a títol d'exemple es pot mencionar l'acompanyament de nens i nenes a l'escola o de persones grans al metge, la lectura de contes, la passada de treballs a l'ordinador, ajuda per a fer els deures, petites tasques domèstiques, cuidar animals domèstics i plantes o aprendre des d'informàtica fins a idiomes o qualsevol disciplina artística.

Maria, del Bdt de la Barceloneta, tira les cartes a canvi que l'ajudin a reparar el seu ordinador, a la vegada que assisteix com alumna al taller de cuina que un altre usuari imparteix.

Els intercanvis grupals són una altra de les eines que ofereixen els Bancs de temps: els usuaris que volen compartir els seus coneixements sobre una àrea determinada organitzen xerrades, tallers o, fins i tot, sortides, de manera que les hores que hi van gastar passen a formar part del seu haver, del seu "compte" de temps. "Això és un punt de trobada fonamental perquè normalment no es fa un intercanvi individual si la gent no es coneix prèviament", explica Rosa Cuevas, coordinadora de la Xarxa de Bancs del Temps.

Com sorgeix aquesta iniciativa?

De la mà de l'Associació Salut i Família- coordinadora de la Xarxa de Bancs del Temps que facilita la vinculació entre Bancs del Temps arreu de Catalunya i l'estat Espanyol, difonent innovacions i organitzant activitats de formació- el primer Bdt a Barcelona va inaugurar-se a Horta, l'any 1998. Aquesta organització adreçada sobretot a la integració sanitària de les dones i la salut reproductiva va ser la pionera en importar la idea dels Bancs de temps d'Anglaterra i Itàlia, on llavors eren molt populars. "El Banc de temps va arribar aquí pensat com una eina per la conciliació familiar i laboral i després s'ha vist que era útil per a moltíssimes més coses. No obstant això, encara avui hi participen més dones que homes, possiblement per la seva necessitat de trobar un espai d'ajuda mútua, sobretot, amb el tema dels fills", diu Rosa Cuevas, membre de Salut i Família i coordinadora de la Xarxa de Bancs del Temps.

La crisi econòmica i l'eclosió del moviment del 15-M van donar una nova direcció als Bdt, els quals van ampliar la seva funció primigènia per a convertir-se en una nova via d'economia social. "La crisi ha estat un punt d'inflexió que ha iniciat la tendència a potenciar l'economia solidària com una manera d'adaptar-se als nous temps. Aquestes organitzacions veïnals que tenien com a principal motor afavorir les potencialitats que tots tenim i no ens les valorem perquè manquen de valor al mercat, també han passat a ser un punt de suport pels qui s'han quedat sense feina i s'han hagut de buscar la vida d'altres maneres", explica Cuevas.

"La funció social que compleix el Bdt traspassa el pla material perquè també es treballen temes emocionals com l'autoestima. El suport entre veïns per aquells que s'han vist despenjades del sistema ha sigut fonamental per tornar a creure en el poder d'això que és comunitari", afirma la coordinadora de la Xarxa de Bancs del Temps. 

Des de llavors, el gran creixement en nombre dels Bancs de Temps arreu tot l'Estat mai s'ha fermat, i nous grups de veïns i veïnes sorgeixen amb la intenció d'aprofitar els recursos que la comunitat en si mateixa té. D'altra banda, cada vegada són més els ajuntaments que promouen aquesta iniciativa, en considerar-la un bon model veïnal que cal potenciar, així com diverses entitats- com l'Associació per al desenvolupament dels Bancs de Temps- es disposen a facilitar el treball de gestió dels Bdt i la creació d'un gran equip global de gent que vol invertir el seu temps a millorar el món.

FLOR RAGUCCI  @FlorRagucci

http://www.publico.es/public/els-bancs-temps-eina-mes-viva-mai.html