L’EXPERIMENT D’INTERCANVI PER HABITATGE DE L'STEFAN
 |
| VEURE EL VIDEO |
Blasel va iniciar
aquest repte el mes de juliol de 2014 amb la idea de no pagar l’habitatge com
un lloguer amb euros sinó via intercanvi per conscienciar tothom sobre la
nostra dependència absoluta d’uns diners que uns pocs creen del no res i ens
els lloguen amb interessos, tot acumulant poder més enllà de qualsevol govern i
parlament escollits democràticament, com s’ha vist recentment a Grècia o com es
pot observar, també, a Catalunya.
Els d’Otoxo Productions
volien fer un documental a l’entorn del tema «viure sense
diners» i després d’investigar una mica l’Stefan va poder contactar amb
ells l’octubre 2014 i els va explicar que ell no volia tant viure
«sense diners» sinó pagar el lloguer de l’habitatge amb intercanvi. El
documental es va començar a rodar a principis de novembre de 2014 fins a
finals de febrer de 2015
Les motivacions de l’Stefan
A l’Stefan el van
motivar molt els tallers que ell mateix fa a AureaSocial sobre moneda social,
ja que moltes persones que hi participaven dubtaven que es
pogués pagar un habitatge, que és una necessitat bàsica, d’aquesta forma
alternativa i, de fet, hi havia molt poca o gairebé nul·la oferta d’habitatges
al CES (ara IntegralCes) que no
fos en euros. Ell volia saber, doncs, si els escèptics tenien raó pel
fet d’assumir que encara fan falta euros, o no, per pagar un habitatge.
Era, segons conta
ell mateix, «un experiment social per confirmar o desbaratar aquesta hipòtesi
i ni tan sols jo estava segur del resultat, però sentia la necessitat i les
ganes de provar-ho. Volia trencar la dualitat de la gran majoria de gent que
depèn gairebé al cent per cent dels euros i d’uns molt pocs que diuen que
viuen sense diners en la mateixa proporció». Entre aquests dos pols oposats,
entre el blanc i el negre, li semblava interessant d’investigar els
molt tons de grisos que hi ha al mig.
Un altre punt de
partida era la seva bona experiència fent autoestop i tenia ganes de
provar d’aplicar el concepte autoestop a les cases (casaestop o couchsurfing) com un estil de vida fora del temps
de les vacances.
El tercer punt era
la idea de trobar durant aquest experiment gent afí per crear una ecovila on
passar de la comunitat espontània i temporal a una comunitat més estable,
perquè ell mateix no es veia canviant en el futur cada cert
temps d’habitatge com ho fan Heidemarie Schwermer o Elf Pavlik .
Com a
darrer punt, l’experiment és, per a Blasel, una bona excusa per explicar a
les persones interessades la injustícia d’un sistema monetari que fa
redistribuir molta riquesa dels que menys tenen als que més tenen i donar així
molt poder de decisió a uns pocs sobre molts altres sense processos
democràtics.
Aquesta idea/metodologia la poden
replicar altres persones?
L’Stefan
creu que depèn molt de les persones i si són capaces d’oferir alguna
cosa que l’amfitrió o la comunitat/família necessita. «Tampoc no cal copiar
l’experiència de la mateixa forma: es pot oferir una barreja d’intercanvis
i euros com es fa, per exemple, a la plataforma llogam.org per a l’habitatge per anar independitzant-se a poc a poc i sense risc, com
en una transició».
Ell té clar que
cal, sens dubte, un alt nivell d’observació, flexibilitat i adaptabilitat
a hàbits preexistents, però, per una altra banda, dóna molta llibertat, molt
d’aprenentatge en convivència i «el privilegi de dedicar-te al que tu vols i
autorealizar-te».
«De
vegades em sentia una mica com un “hacker dels diners”, t’adones de quines
funcions fan els diners i com substituir-los, en aquest cas concret per
arribar al punt de reciprocitat de manera sostinguda. És molt més bonic ser
convidat a compartir una casa sabent que no només volen els teus euros,
però volen el que tu els ofereixes i potser alguna cosa més que es va
descobrint durant l’estada», afegeix l’Stefan.
Es tracta de crear
un relació diferent en comparació amb la relacio propietari-llogater
habitual. Moltes vegades, també, s’aprofiten espais infrautilitzats en una
casa «i els dónes alguna cosa molt valorada en aquest moment per a ells, diu
l’Stefan. Així, s’activa l’economia en la millor forma i cap banquer no
hi participa d’una manera injusta. «Això et pot donar molta satisfacció: la
cobertura mútua de necessitats; per a mi és una forma d’apoderament de les
persones. Hi he trobat “la meva parcel·la de poder”. Com diu
aquella noia en el documental Homenatge a Catalunya II, en el min 34.»
També, cal saber que
cada vegada hi ha més «mercat» de plataformes d’intercanvi com, per exemple,
aquesta creada l’abril 2015: http://www.gocambio.com/.
Però, per a
l’Stefan, que valora els factors d’èxit, crec que les plataformes web no
són el que més importància té. «En la majoria d’ocasions les persones
m’han ofert les seves coses que coneixia ja d’abans de mercats
d’intercanvi, d’assemblees de l’ecocxarxa, d’intercanvis personals anteriors,
de referències d’amics, de cursos de moltes hores (permacultura).
La confiança
—afegeix l’Stefan— és una cosa molt important abans de ficar-te una persona a
casa. De fet, necessitem més confiança perquè no hi ha ni dipòsit ni pagament
en euros i hi ets més temps que en un autoestop o fins i tot un couchsurfing.
No hay comentarios:
Publicar un comentario