 |
| VISITA SU FACEBOOK |
“VEURE LA GENT FELIÇ AMB EL SEU DIBUIX ÉS EL MÉS GRATIFICANT“
Entrevista al Dibuixant del Penedès, retratista i
caricaturista
Potser heu vist el
seu treball a la paret de bars com el Brutus de l’Arboç, o a la pizzeria Bon
Gust de Llorenç, o també a la òptica Edo del Vendrell. O potser algun dels
vostres amics ja ha estat retratat o caricaturitzat per ell, una cosa gens
estranya donat l’intens ritme de treball que porta. Estem parlant del Dibuixant
del Penedès, caricaturista i retratista resident a l’Arboç, que s’està
començant a fer un nom al territori.
"A pàrvuls guixava taules i
llibres, i si em castigaven pintava les parets"
El
seu nom real és Enric, i la seva és una història sobre perseguir i atrapar els
somnis d’infantesa. “Des de molt petit sempre m’havia agradat dibuixar, a
pàrvuls guixava taules i llibres, i si em castigaven pintava les parets”,
explica. Una afició que, durant molts anys, i a mesura que anava fent-se gran,
cada cop es quedava més en això, en un simple hobby, sense pensar que realment
es pogués acabar convertint en una professió seriosa.
“Vaig passar per moltes feines, de cambrer a
repartidor, passant per auxiliar administratiu, i la vessant de dibuixant només
la deixava per fer retrats puntuals pels amics, sense remuneració”, segueix
l’Enric. Però alguna cosa va canviar quan fa uns anys es va quedar a l’atur. Es
diu molt això que la crisi s’ha de veure com una oportunitat, i ell s’ho va
agafar de forma literal i va començar a fer un canvi de xip.
Les xarxes socials van ser bàsiques per
donar-li el primer impuls: “Primer em faltava fe en el que feia, no sabia massa
què cobrar pel meu treball, però gràcies a l’empenta del Facebook em van
començar a arribar peticions de treball, i vaig veure que m’hi podia dedicar”.
Així és com es va buscar un nom, ‘El Dibuixant del Penedès’, i es va abocar en
la seva pròpia promoció, amb targetes, flyers i molta activitat a través
d’Internet.
A finals del passat 2013 és quan tot va
esclatar i l’Enric ja es va començar a veure desbordat per la feina. “Entre
novembre i gener vaig fer uns 400 dibuixos”, apunta. Des d’aleshores el seu
treball no ha fet més que augmentar. Prendre part en diferents esdeveniments
d’arreu de Catalunya l’ha ajudat a donar-se a conèixer, i actualment té entre
tres i cinc encàrrecs per setmana, “a preus molt assequibles”, assegura.
Retrats i caricatures
La principal feina de l’Enric li arriba a
través de les peticions per fer retrats o caricatures, moltes d’elles com a
objecte de regal. “Sempre miro de fer la cara de la persona el més fidel
possible, mentre que la resta del cos és més caricaturesc, més simpàtic, però
sense burlar-se”, puntualitza. Per això mira d’obtenir el màxim d’informació
possible de la persona, per després afegir al dibuix diferents elements
relacionats amb les aficions que té.
Bona part de l’èxit que està tenint prové,
segons ell mateix explica, del fet que “els retrats i les caricatures són
regals originals, poc habituals”, i també per la poca competència que té a la
zona. “Per trobar una cosa semblant ja has d’anar a les Rambles de Barcelona”,
assegura. Aquesta vessant de convertir la seva feina en un regal és la que més
omple al dibuixant, que assegura que “el moment més gratificant per mi és quan veig
la cara de felicitat de la gent en rebre el dibuix”.
Per això guarda sempre una foto del moment de
l’entrega, i així conforma el seu propi mural dels seus clients junt amb la
seva feina. També ha fet un vídeo agraint la confiança de tots aquells que li
fan un encàrrec, i de cara al futur ja està preparant el seu primer vídeo
promocional oficial. L’objectiu, seguir creixent i fent realitat el seu somni
d’infantesa.
ALTRES
ENLLAÇOS RELACIONATS:
No hay comentarios:
Publicar un comentario