PÀGINES MONOGRÀFIQUES

18/10/13

Per què no posar el comptador a zero i provar de fer-ho millor?

DE MICA EN MICA ENS VAN ATEMORINT  

Ahir es va desfer,ni que sigui temporalment, l’enjòlit econòmic nord-americà amb el desbloqueig del pressupost que ha estat durant les darreres setmanes el “papus” que han fet voleiar tan com han pogut per espantar una mica més la tropa.
 

Ens han dit per activa i per passiva que si s’ensorrava l’economia nord-americana se n’anava tot el món en orris. El mateix discurs de quan els bancs es van enganxar els dits amb les especulacions sense límit: Que si els bancs s’enfonsen, l’economia seria un caos... Que si són necessaris...

Apart de ser mentida tot el que ens diuen, per què no deixar caure un sistema que no serveix? Per què no posar el comptador a zero i provar de fer-ho millor?
Als qui remenen les cireres, ja els va bé tot aquesta moguda. Es més: Ha estat una moguda provocada per ells per tenir-nos a tots més ben agafats donat que en els darrers temps ens hem començat a espolsar la son de les orelles i hi hem anat veient més clar en tots els camps i per això ja no ens poden vendre la moto tan fàcilment.   

És evident que el poder segueix al seu lloc i que no donaran el braç a torçar. Però el que si ha canviat és que “hem perdut la innocència” i, tot i estar atrapats fins al coll en el sistema, ara ja no ens creiem el que ens diuen i a més els veiem com el nostre botxí i no com el nostre salvador i l’esperança de la nostra vida.

Es un canvi radical de la gent corrent –no de tots encara- però prou significatiu i greu per a la èlit com per que s’hagin d’empescar mil i una històries per distreure’ns o per entabanar-nos i que no ens n’anem fora del camí recte. Però ho fan de manera tan grollera que no guarden ni les formes ni actuen amb la subtilesa que ho havien fet sempre i així se’ls hi veu el plumero des d’una hora lluny. Mal dades van les coses!

Sembla que ha arribat l’hora de la veritat i el que cal és que tots i cadascun de nosaltres assumim, d’una vegada per totes, la responsabilitat de les nostres vides i ens plantegem un altre estil de viure més senzill però més autèntic i connectat amb l’entorn (persones i coses) deixant enrere la munió de “necessitats artificials” que el poder ens ha anat inculcant com imprescindibles per a ser feliços, quan el que volen és tenir-nos ben agafats i entretinguts mentre ells van a la seva.

Avui és tan bon dia per redreçar-nos com qualsevol altre, però com més ho deixem passar més ens costarà o potser fins i tot ja no ens en podrem sortir.
O sigui que passem de teles i diaris, de tertúlies i arengues patriòtiques, d’excuses de mal pagador: Jo què hi puc fer? i agafem la nostra vida i donem-li un tomb de 180 graus.

Preguntem-nos que és el que ens resulta imprescindible, deixem anar tota la resta i disposem-nos a VIURE REALMENT.

Joan Martí
El Camí de la Vida

_______________________________________________

POCO A POCO NOS VAN ATEMORIZANDO

Ayer se deshizo, ni que sea temporalmente, el suspense económico norteamericano con el desbloqueo del presupuesto que ha sido durante las últimas semanas el “coco” que han atizado tanto como han podido para espantar un poco más a la tropa.

Nos han dicho por activa y por pasiva que si se hundía la economía norteamericana todo el mundo se iba al garete. El mismo discurso de cuando los bancos se pillaron los dedos con las especulaciones sin límite: Que si los bancos se hundían, la economía sería un caos... Que si son necesarios...

A parte de ser mentira todo lo que nos dicen, ¿porqué no dejar caer un sistema que no sirve? ¿Porqué no poner el contador a cero y probar de hacerlo mejor?
A los que detentan el poder, ya les va bien toda esta movida. Es más: Ha sido una movida provocada por ellos mismos para tenernos a todos más cogidos dado que en los últimos tiempos hemos empezado a sacudirnos la inopia y vamos viendo más claro en todos los campos. Por eso ya no nos pueden vender la moto tan fácilmente  

Es evidente que el poder sigue en su lugar y que no dará el brazo a torcer. Pero lo que si ha cambiado es que “hemos perdido la inocencia” y, a pesar de estar atrapados hasta el cuello en el sistema, ahora ya no nos creemos lo que nos dicen y además los vemos como nuestro verdugo y no como nuestro salvador y la esperanza de nuestra vida.

Es un cambio radical de la gente corriente –no de todos aún- pero muy significativo y grave para la élite como para que se hayan de inventar mil y una historias para distraernos o para enredarnos y que no nos vayamos fuera del camino recto. Pero lo hacen de manera tan grosera que no guardan ni las formas ni actúan con la sutileza de antes y así se les ve el plumero desde una hora lejos. ¡Mal pintan las cosas!

Parece que ha llegado la hora de la verdad y lo que hace falta es que todos y cada uno de nosotros asumamos, de una vez por todas, la responsabilidad de nuestras vidas y nos planteemos otro estilo de vivir más sencillo pero más autentico y conectado con el entorno (personas y cosas) dejando atraso la multitud de “necesidades artificiales” que el poder nos ha ido inculcando como imprescindibles para ser felices, cuando lo que quieren es tenernos bien cogidos y entretenidos mientras ellos van a la suya.

Hoy es tan buen día para enderezarnos como cualquier otro, pero cuanto más lo dejemos pasar más nos costará o hasta podría suceder que no lo consigamos.
O sea que pasemos de teles y diarios, de tertulias i arengas patrióticas, de excusas de mal pagador: ¿Yo qué puedo hacer? y agarremos nuestra vida y démosle un giro de 180 grados.

Preguntémonos que es lo que nos resulta imprescindible, soltemos todo el resto y dispongámonos a VIVIR REALMENTE.


No hay comentarios:

Publicar un comentario