CAP DESOBEDIENT A LA PRESÓ: Una carta oberta al poder i un nou projecte col·lectiu
Comunicat d’Enric Duran
3/3
Per començar aquest
tercer comunicat de la tríada d’aquests darrers dies, vull recordar que en la
meva declaració del 17 de setembre del
2008 ja deia: «No
penso que el sistema judicial estigui legitimat per jutjar-me», i el mateix
vaig repetir el desembre de 2011, en el comunicat titulat «La insubmissió bancària i el dret
de rebel·lió, una crida a la desobediència civil massiva».
Llavors, ja donava
alguns arguments per no acceptar la legitimitat del sistema judicial: la seva
manca de resposta davant de la «desaparició» especulativa de bilions d’euros
del món financer; la reforma de la Constitució espanyola, el setembre de 2011,
per beneficiar els bancs en posar com a «prioritat absoluta» el pagament del
deute públic; les gravíssimes retallades sanitàries que a Catalunya han matat
ja a unes quantes persones i han retallat el valor de la vida de tothom.
Tampoc no concedia
legitimitat a la fiscalia:
«Una fiscalia de l’estat que s’inhibeix mentre
banquers i polítics conspiren contra el poble, no té cap legitimitat per
acusar-me de res, ni per demanar cap pena per una acció política com la meva.
Les lleis en què es basen les seves
acusacions no tenen cap validesa mentre s’utilitzin en benefici dels de dalt i
en contra de les classes populars. Precisament, la meva acció antibancària va
ser un acte de recuperació i justícia social, per reequilibrar, encara que de
manera molt petita, una part de les injustícies que cometen els que ostenten el
poder. Estic convençut que qui no es mereixedor del meu dipòsit de sobirania,
tampoc no té legitimitat per acusar-me o jutjar-me, obviant el conflicte
existent entre les classes dominants i les classes populars.»
Per tant, a ningú no li
hauria de sorprendre que el passat dimarts 12 de febrer no em presentés al
judici farsa que em tenien preparat, perquè de fet es pot dir que ja ho havia
avisat. Si ja no crec a priori en el sistema judicial, com em podia presentar
aquell dia a la gola del llop, després de les vulneracions produïdes dels meus
drets?
Cal recordar que en
aquest procés judicial se m’acusa d’uns fets dels quals ja em vaig
responsabilitzar el 17 de setembre de 2008 (per cert l’acusació ni tan sols té
en compte l’atenuant de confessió dels fets, en la seva petició penal), i per
aquest motiu, precisament, l’element clau d’aquest procés judicial —segons la
legalitat d’aquest sistema que desobeeixo—, és si hi havia o no estat de
necessitat com a eximent de pena… (vegeu el comunicat del 12 de febrer)
En tot el procés de
denúncia, detenció, presó preventiva, llibertat provisional, instrucció, escrit
de l’acusació, revocació de tots els testimonis i judici, en cap moment ni
l’acusació, ni els jutges no han volgut reconèixer la motivació de
desobediència civil a una actuació financera il·lícita i alhora perillosa per a
la majoria de la població, en què s’emmarca la meva acció.
Davant d’això, un tribunal
que no valora aquests fets i, per tant, aquest possible estat de necessitat,
no es mereix que una persona compromesa amb els drets humans hi col·labori; per això, la qüestió ja no és només que jo no hi participi, sinó que recomanaria que ningú que mantingui la seva dignitat hi col·labori en unes circumstàncies com aquestes.
no es mereix que una persona compromesa amb els drets humans hi col·labori; per això, la qüestió ja no és només que jo no hi participi, sinó que recomanaria que ningú que mantingui la seva dignitat hi col·labori en unes circumstàncies com aquestes.
La nostra crítica al
sistema judicial va molt més enllà, com s’explica al comunicat (1/3) que vaig
difondre aquest 20 de febrer: http://enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/
Sabem que l’anomenada
autoritat judicial no està acostumada a aquest tipus de desobediència, que no
és una conseqüència només del seu menyspreu per les nostres raons, sinó que es
una qüestió profunda d’objecció de consciència.
De fet, he de
reconèixer que en cap moment en els darrers tres anys no se m’ha passat pel cap
presentar-me voluntàriament al judici penal contra mi, per bé que això no treu
que els atacs al dret de defensa que he sofert són tal com els hem explicat i,
per tant, són inadmissibles, una petita demostració del poc respecte que tenen
pels drets fonamentals els que des dels estaments oficials de justícia diuen
defensar-los.
Sí que m’interessava
que el judici se suspengués, és clar. Volia guanyar temps senzillament perquè
com més temps ha anat passant des que vaig sortir en llibertat provisional, el
maig del 2009, més força han tingut les accions que hem realitzat en el camí de
construir una altra societat, que estigui a l’alçada dels nostres cors.
M’interessava perquè
sento que el meu paper presencial a la Cooperativa
Integral Catalana (CIC),
és desitjable que continuï, per seguir participant de la construcció
col·lectiva d’una altra salut, d’una altra educació, d’una altra economia,
d’una altra manera d’organitzar-nos, la construcció d’experiències profundes de
revolució integral que estan empoderant i omplint d’esperança a milers de
persones.
Davant del risc de
veure tallada d’arrel la meva implicació en l’activitat pel bé comú, sempre he
tingut clar que prefereixo protegir la meva militància abans de deixar-me
segrestar per un sistema corromput.
Així doncs, ara no puc
estar en reunions, assemblees, jornades…, però continuo participant-hi
activament des de la virtualitat, cosa que és infinitament millor que estar
sotmès a un règim de captivitat: confinat en una institució, la presó,
totalment indigna del nostre segle, en una situació de bloqueig aferrissat de
les meves potencialitats; sense poder-me comunicar amb el món amb llibertat i
limitant críticament les meves relacions socials i personals. I tot això, amb
un cost elevat de diners significatiu per a la Generalitat de Catalunya, quan
el que faig espontàniament en llibertat és generar riquesa, fomentant
l’autogestió i l’empoderament de la gent.
I és que la forma de
procedir del sistema judicial i penitenciari davant de casos com el meu no
beneficia ningú. A més de perjudicar-me a mi, perjudica l’administració
pública, perjudica les entitats bancàries que m’acusen, les quals —a banda que
no ingressaran mai els diners que els vaig demanar prestats—, es gasten diners
en el propi procés judicial i alhora contribueixen a deteriorar la seva pròpia
imatge, ja que molta gent em dóna suport.
Això no respon a un cas
aïllat. Enmig d’un context de retallades socials —que afecten les necessitats
bàsiques de molta gent amb l’excusa del dèficit econòmic—, continuem sostenint
un sistema judicial i penitenciari que genera un alt volum de despeses
econòmiques a l’administració i, doncs, a la ciutadania, sense que en línies
generals ningú no en surti beneficiat, ni tan sols les afectades i sense que
l’aïllament i patiment de les persones condemnades tingui fi.
Bé, ningú no, sí que
se’n beneficien els funcionaris de la Conselleria de Justícia, jutges,
procuradorxs i advocadxs, que reben ingressos estables, en alguns casos
importants, gràcies a la perpetuació d’aquest funcionament incomprensible i,
també, les empreses que tenen concessions de serveis a les presons. Aquest
darrer és un tema prou fosc (del qual hauríem de parlar un altre dia…).
Aquestes persones que
tenen el seu treball vinculat al Departament de Justícia, obtenen un benefici
econòmic sí, però jo qüestionaria bastant que els objectius que tenen marcats
en la seva feina puguin ajudar realment a la majoria de treballadors i
treballadores perquè es realitzin com a persones i se sentin contentes amb el
que fan.
Davant de tots aquests antecedents, circumstàncies i reflexions, no ens
podem quedar de braços plegats, simplement esperant que mai no em trobin. Així,
i pel fet que som un moviment que vol revolucionar integralment, hem decidit
actuar per transformar, també, en aquest context de desobediència, judicis i
riscos de presó. Per això, he redactat com a part d’aquest comunicat, una Carta
Oberta als Srs. del tribunal que tenen l’encàrrec de portar-me a judici, i a
tota l’acusació:
Benvolguts Srs. de la
Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona, de la Fiscalia de l’Estat
i de les 14 entitats financeres (ara ja no tantes…) que participen en el procés
penal en contra meva:
Abans de res, us vull
insistir en què jo considero que la devolució a la societat, després d’haver
agafat prestats 492.000 euros, i no haver-los retornat, ja ha quedat prou
coberta amb totes les destinacions que van tenir aquells diners i, sobretot,
per la tasca de desenvolupament de projectes d’autogestió que després d’anys
d’estudi i de construcció han culminat en el moviment de les cooperatives
integrals, tal com es pot trobar explicat amb detall en aquest enllaç;http://enricduran.cat/la-xarxa-de-cooperatives-integrals/ i tal com moltes persones coneixen de
primera mà i moltíssimes més recolzen.
Tot i així, arribo a
comprendre que una part de la societat, els bancs denunciants, l’estructura
d’Estat i aquells i aquelles que els donen suport o se senten a les antípodes
de la meva visió sobre el bé comú, tenen un conflicte amb mi perquè no estan
d’acord en què s’hagi produït aquesta relació recíproca o senzillament no tenen
cap coneixement de totes aquestes iniciatives. Lògicament, cal abordar la
qüestió de com gestionem aquesta situació conflictiva.
Partim d’uns
condicionants previs que són prou rotunds: per una banda, el tribunal i
l’acusació no esteu respectant la meva argumentació basada en un sistema de
valors que posa el bé comú per damunt dels interessos privats de la banca. Per
una altra banda, jo, l’autor dels fets, no accepto la legitimitat del vostre
ordenament jurídic, de les vostres lleis i de la vostra autoritat.
Tal com ja vaig
explicar en el comunicat 2/3, “Generalitzem la desobediència,
estenguem la revolució integral. Crida a l’acció”, formo part d’un
col·lectiu cada cop més nombrós des d’on hem donat per trencat el contracte
social en què es basa la relació entre ciutadania i estat; i hem atorgat la
nostra quota de sobirania popular a processos d’autoorganització social des
d’on estem construint pràctiques concretes de Revolució Integral.
Segurament vosaltres,
els que interpreteu la nostra desobediència com a delinqüència, no li doneu
legitimitat al nostre sistema autoorganitzat, tampoc no us ho hem demanat; en
aquest punt estem igual: nosaltres no us reconeixem legitimitat, vosaltres a
nosaltres tampoc. La diferència radica en que vosaltres, com a representants
d’un Estat, us considereu amb prou autoritat per obligar-nos a complir les
vostres lleis i les vostres ordres.
Si us creieu amb dret de manar-nos és pel fet
que aquest Estat, com gairebé qualsevol Estat del món a dia d’avui, està
concebut de forma totalitària quant a la pertinença; és a dir, que segons el
vostre model suposadament democràtic una persona quan neix, en funció del lloc
del seu naixement i de la nacionalitat dels seus pares, és obligada a acatar un
sistema d’autoritats, lleis i ordres que no ha decidit.
En un sistema vinculat
a la Revolució Integral no és així: les persones escollim ser part, per
exemple, d’una cooperativa integral, segons un model de lliure adhesió. En qualsevol moment podem començar a participar, i quan vulguem podem
donar-nos-en de baixa.
El nostre sistema de
presa de decisions és assembleari. Evidentment, també hi ha conflictes, el
conflicte és connatural a l’existència humana, però la principal diferència és
que la gestió del conflicte i la presa d’acords inclou i té en compte les
opinions de totes les persones vinculades al conflicte. Tenint en compte els
diferents punts de vista, les afectacions, els sentiments de totes les persones
vinculades a cada problema, anem generant un procés de consens fins que arribem
a la situació de prendre una decisió que totes les parts afectades aprovin.
Jo crec profundament en
aquest model de gestió del conflicte i per això no accepto ni acceptaré que se
m’imposi cap decisió en la qual no pugui participar. Així doncs, un cop
contextualitzada la situació, el que vull plantejar al tribunal és que abans de
pretendre imposar-me noves mesures s’esperi a que jo pugui preparar una
proposta del que puc aportar com a acció recíproca per a tota la societat, de
manera que sinó a tota, a la major part de la ciutadania catalana li pugui
semblar una bona devolució aquella que em responsabilitzaré d’aportar, inclosos
aquells sectors que se senten molt distants dels nostres valors i manera
d’entendre la vida.
Serà una proposta que,
alhora que és coherent amb el nostre principi d’autonomia en el marc de la
Revolució Integral, beneficia a les classes populars i a tothom que tot i
sentir-se encara vinculats a un Estat (ja sigui l’espanyol o el futur Estat
català), continuen esperant veure-hi reflectits els seus ideals de llibertat,
justícia i equitat.
L’altra opció que té el
tribunal és continuar amb la seva quadriculada línia marcada; perseguir-me i
cercar-me per intentar capturar-me en algun dels molts llocs d’Europa que m’han
ofert. Gastar-se un munt de diners en investigacions policíaques, en el cost de
mantenir-me a la presó si em detinguessin, en judicis inútils. I així,
continuar generant indignació popular, que després comportarà més dolor i més
costos policials i de manipulació mediàtica. Al cap i a la fi, amb aquesta
opció el tribunal escolliria seguir sent part de la via autoritària i
destructiva que està portant la societat capitalista a un camí sense sortida.
Així doncs, la proposta
que us he fet arribar queda sobre la taula; una proposta per a tota la societat
en la qual nosaltres continuarem treballant. A
partir d’aquí, senyors del tribunal, ja veureu què feu!
————————————————————————————–
I bé, companyes i companys, amigues i amics, lectores i lectors,
Per tot l’esmentat en
aquesta carta estic segur que contribuiré molt millor a la societat si m’agafo
un temps per preparar una bona proposta amb profunditat, que es pugui presentar
al tribunal i a tota la ciutadania.
Per aquest motiu i actuant de manera preventiva, pel que pugui passar,
he iniciat una nova etapa.
Des d’uns dies abans del judici, he desaparegut sense deixar rastre; i
des de llavors estic protegint la meva llibertat en algun lloc d’Europa.
No es tracta, doncs,
d’un moviment improvisat, i tampoc no és només una decisió personal. Des que fa
mesos vaig saber que el judici podia ser aviat, quan després de la instrucció
es va designar abans de l’estiu a la secció segona de l’Audiència com a tribunal,
hem tingut clar que la circumstància, a priori desfavorable del procés
judicial, s’havia de convertir en una nova oportunitat creativa per generar una
estructura que, més enllà de mi, beneficii a totes les persones que fruit de la
seva acció desobedient puguin arribar a trobar-se amb riscos similars.
És el moment de
tirar-ho endavant, independentment del que passi amb el tribunal.
El que ara està
començant és un projecte col·lectiu, que es porta temps debatent amb
profunditat i discreció. Un projecte que teníem decidit que començaria quan fos
necessari per a algú de nosaltres. Ara ha arribat el moment i tenim ganes
d’explicar-vos-el.
No es tracta d’una
proposta d’avantguarda sinó per cuidar la rereguarda. Perquè el que volem fer
és protegir la Revolució Integral, treballant perquè ni jo ni cap més activista
desobedient no hagi d’anar a la presó. Una proposta que pensem que interessarà
persones compromeses amb els drets humans i la transformació social de
Catalunya i d’arreu del món.
Alguns del principals objectius d’aquest nou projecte que ara comença
són.
§
Crear
una estructura organitzativa per protegir la integritat física de les persones
activistes compromeses amb la transformació de la societat, la Revolució
Integral i la llibertat d’expressió, que en un moment donat siguin perseguides
per les estructures judicials i repressives de l’Estat i dels poders econòmics
i vulguin escollir l’opció de la desobediència i la protecció personal
§
Aprofundir
en la investigació i el desenvolupament d’estratègies integrals per garantir
que cap més activista desobedient no sigui perseguit per cap tipus de poder
opressiu, ni amenaçat d’anar a la presó. Una d’aquestes línies de treball és la
d’aprofundir en alternatives al sistema judicial i al també fracassat model
penal basat en l’empresonament, amb la qual cosa també volem beneficiar
diversos col·lectius socials que en qualsevol moment poden veure’s afectats per
mesures penitenciàries.
§
Fomentar
la llibertat d’expressió a través de la difusió d’informació i contingut
silenciat, que no s’estigui estenent per la pressió dels poders establerts.
Aquesta estructura permetrà també la consolidació de vies d’estudi i
d’investigació que actualment no poden desenvolupar-se o que es veuen frenades
per falta de recursos econòmics i diverses formes de pressió. Pensem,
especialment, en l’alliberament i difusió massiva de coneixements censurats
d’alguns dels temes més claus en àmbits com la salut, la tecnologia, l’energia…
La necessitat d’una estructura així per protegir-nos de la justícia, mercenaris
i d’altres amenaces del poder, es fa prou palesa aprenent de la Història. Molts i moltes coneixem exemples de casos d’investigadors perseguits,
informadors i periodistes assassinats. Només a Mèxic han assassinat a 71
periodistes en 12 anys.
Es prou visible el cas de la persecució contra Julian Assange com a
responsable de Wikileaks.
Fa un segle ja del cas
de Tesla, el geni dels invents energètics; i la misèria econòmica que va
acompanyar els seus darrers dies encara fa pensar.
Més enllà de casos tan
coneguts, hi ha centenars de casos de censura i de pressió dels poders fàctics,
davant dels quals es podrà fer més coses amb una estructura col·lectiva com
aquesta.
Sense anar més lluny,
el mateix dia que escric aquest comunicat, la revista Cafe amb Llet s’ha vist obligada a treure
d’internet, sota ordre judicial, el video: «El robatori més gran de la història
de Catalunya». Però, sabem que la desobediència no s’aturarà per l’acció censuradora
de la «justícia», al contrari, es multiplicarà, de manera que a l’igual que en
d’altres llocs d’Internet, en el canal delDret de Rebel·lió els hem penjat de nou: (1)
i (2)
Ja que cada vegada
s’està fent més arriscat defensar la llibertat d’expressió i el bé comú, es fan
necessàries noves estructures autogestionades de protecció que siguin capaces
de fer-nos invisibles davant dels sistemes de control del poder en les seves
diverses cares.
El nom d’aquest nou
projecte col·lectiu és RADI (Revolució, acció, desobediència, integral). El RADI
està treballant ja avui per fer possible el compliment d’aquests objectius i en
podeu trobar més informació a www.radi.ms
Des d’aquesta nova identitat anirem comunicant-nos públicament. Així,
aquesta primera persona del plural des de la qual he estat parlant en els
darrers comunicats, agafa forma i nom, a partir d’ara.
Una nova llavor ha
germinat: és Compromesa, Resistent, Enxarxada, Austera, Revolucionària,
Activista, Desobedient, Integral, Creadora, Activa, Lliure, Somniadora…
Invisible a la mirada
de la tempesta, respira alegre en algun dels horts rebels del nostre món. En
germinaran més amb passes fermes i la drecera clara, per alçar la mirada i dir:
No tenim por!
Enric Duran + RADI
27 de febrer del 2013
27 de febrer del 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario