VOLEN VENDRE Aigües Ter-Llobregat COM SI FOS UN PASTÍS
Denuncia de la Plataforma Aigua és Vida amb motiu de les jornades ¨Aigua,
usos i coneixement¨ realitzades avui per la Fundació Agbar i la Universitat de
Vic
La gestió publica de la nostra aigua està en procés de malvendre's i hipotecar-se per diferents generacions, segons sosté la Plataforma Aigua és Vida, que avui, amb el suport del Grup de Defensa del Ter, ho ha explicat en una acció amb motiu de les jornades Aigua, usos i coneixement¨ realitzades per la Fundació Agbar i la Universitat de Vic.
Segons la plataforma, les lleis mediambientals que permetrien la sostenibilitat dels nostres rius i, per tant el seu futur com a tals, no es fan servir. La mateixa Generalitat que parla d'un procés sobiranista està externalitzant el país que representa.
Actualment la Generalitat està privatitzant la gestió de l'empresa, fins ara pública, Aigües Ter-Llobregat (ATL) que proveeix d'aigua potable en alta a 5 milions de persones, com si fos un pastís per repartir. La privatització es preveu fer a 50 anys, amb un augment de tarifa que pot arribar al 300% i uns beneficis milionaris per a l’empresa que n’obtingui la concessió.
Si gestionar l'aigua dóna beneficis econòmics, és molt millor que es reinverteixin en la qualitat del servei o que es quedin a mans de la població.
ATL s’ha mostrat una empresa pública eficaç i eficient, i ha guanyat premis internacionals per la seva excel·lència en el servei. Malauradament arrossega un important deute degut a una càrrega externa que va haver d’assumir a la seva creació i per les infraestructures creades arran de la sequera de 2008. Actuacions que no van rebre el suport financer de la Generalitat, que ara aprofita aquest pretext per privatitzar-la per 300 milions d’euros (quan el seu actiu és més de 6 vegades superior), més 600 M€ diferits en el temps. Els ingressos per la privatització no solucionen per res el deute de la Generalitat, valorat en milers de milions.
Al procés de licitació de la gestió d'ATL s'hi han presentat dues ofertes: AGBAR i Acciona, ambdues aliades amb fons d’inversió de pensions internacionals.
AGBAR (el 75% de la qual és de la multinacional francesa Suez-environment i el 25% restant de La Caixa) i les seves filials (SGAB, SOREA, etc.) són les encarregades de subministrar aigua al 80% de la població de Catalunya.
L’any 2009 AGBAR va repartir 389 milions d’€ de beneficis entre els seus accionistes en lloc de destinar-los a millorar la xarxa. Des de llavors ha fet fora més de 200 treballadors.
Creiem que és totalment irresponsable privatitzar durant 50 anys una empresa pública com ATLL, a més d’un frau democràtic i ciutadà.
Al món, el 90% de les connexions domiciliars d’aigua les gestiona el sector públic, i el 10% el sector privat. A Catalunya, els percentatges pràcticament s'inverteixen.
Però al nostre entorn hi ha experiències d'èxit de municipis que duen a terme una gestió pública de l'aigua i de qualitat com Campdevànol, Camprodon, Llanars, Sant Bartomeu del Grau, Manresa, El Figaró...
Cal denunciar com es fan els processos de renovació de concessions per la gestió municipal d'aigua a empreses privades. Obrir un debat públic no és només passar-ho per un ple municipal. Cal transparència, exposar el procés a la població, debatre sobre els avantatges i els inconvenients, i sobretot saber qui hi ha darrera d'aquestes multinacionals.
L'Ajuntament de Manlleu, un mal exemple
Són mals exemples d'això l'Ajuntament de Manlleu on recentment s'ha prorrogat la concessió a mans de SOREA (filial d'AGBAR) sense debat ciutadà o com previsiblement passarà a la ciutat de Girona de forma imminent. Concessions que caldria revisar.
Aquestes empreses potser ens serveixen l'aigua a casa molt bé, però mai posaran en qüestió com l'aigua any rere any es va degradant i contaminant. El cas d'Osona i la contaminació dels nostres aqüífers subterranis en poden ser un bon exemple. La progressiva privatització va paral·lela a la progressiva contaminació del medi.
Avui tenir la xarxa de l'aigua en mans privades en realitat vol dir tenir-la en mans del capital financer, del capital especulatiu.
També denunciem que la privatització d'ATL suposa una amenaça pel Ter i pel pla de gestió de les conques internes de Catalunya.
El Ter serà, per ser el més barat, el proveïdor prioritari del sistema per 50 anys més ( i ja en seran gairebé 100) atès que el riu Ter des de l’any 1962 pateix una enorme captació destinada a l’àrea metropolitana, que en els darrers 12 anys ha suposat un transvasament mitjà d’un 75% del cabal del riu. Fent inviable el compliment de la Directiva Europea Marc de l'Aigua exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015.
La moció
Només a la conca del Ter els plens de 11 ajuntaments que representen 154.155 habitants (quasi el 50% de la població del Ter) ja han aprovat una moció que demana el compliment dels cabals legals de manteniment del riu Ter i una aposta clara per la gestió pública i racional de l’aigua; per tal d’assegurar el dret humà bàsic d’accés a l’aigua potable i al sanejament reconegut per les Nacions Unides al 2010. Ajuntaments com Vic o Girona han aprovat l'esmentada moció i estem pendents de l'aprovació de la mateixa moció a d'altres municipis.
Aquesta moció també ha estat aprovada per altres 26 municipis de Catalunya manifestant la seva oposició a l’externalització d’ATL i alguns d’ells, com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès tenen intenció d’emprendre accions legals en contra aquest procés.
Conclusions
Disposar d'aigua potable és una condició per a la vida humana. L'aigua és doncs un recurs estratègic, un bé preciós que ja en el medi sustenta tota la vida. La gestió del cicle de l'aigua comporta evidents tensions i conseqüències a nivell ambiental, social i econòmic.
Si la gestió gravita sobre concessions privades a mans de multinacionals entrem en un risc on la sobirania dels pobles, la relació de poder i la gestió de la informació - entre multinacionals del sector i la pròpia administració - cada cop és una lluita més desigual. La funció de control que defensa l'administració en aquest procés esdevé impossible (com hem vist amb el sector financer) quan no hi ha recursos, informació, ni voluntat suficients.
Creiem en una gestió pública de l'aigua que ha de fomentar el debat i la participació ciutadana, la transparència i l'accés a la informació entorn a l'aigua i les afectacions al medi, ha de garantir les inversions i finançament adequats, i ha de ser capaç de garantir l'accés per a un consum humà bàsic a tota la població. A més s'ha demostrat que la gestió pública pot operar amb més eficàcia i a preus inferiors que la gestió privada, ja que el seu objectiu no és generar dividends ni beneficis.
Perquè si ens privatitzen l'aigua, ens privatitzen la vida!.
La gestió publica de la nostra aigua està en procés de malvendre's i hipotecar-se per diferents generacions, segons sosté la Plataforma Aigua és Vida, que avui, amb el suport del Grup de Defensa del Ter, ho ha explicat en una acció amb motiu de les jornades Aigua, usos i coneixement¨ realitzades per la Fundació Agbar i la Universitat de Vic.
Segons la plataforma, les lleis mediambientals que permetrien la sostenibilitat dels nostres rius i, per tant el seu futur com a tals, no es fan servir. La mateixa Generalitat que parla d'un procés sobiranista està externalitzant el país que representa.
Actualment la Generalitat està privatitzant la gestió de l'empresa, fins ara pública, Aigües Ter-Llobregat (ATL) que proveeix d'aigua potable en alta a 5 milions de persones, com si fos un pastís per repartir. La privatització es preveu fer a 50 anys, amb un augment de tarifa que pot arribar al 300% i uns beneficis milionaris per a l’empresa que n’obtingui la concessió.
Si gestionar l'aigua dóna beneficis econòmics, és molt millor que es reinverteixin en la qualitat del servei o que es quedin a mans de la població.
ATL s’ha mostrat una empresa pública eficaç i eficient, i ha guanyat premis internacionals per la seva excel·lència en el servei. Malauradament arrossega un important deute degut a una càrrega externa que va haver d’assumir a la seva creació i per les infraestructures creades arran de la sequera de 2008. Actuacions que no van rebre el suport financer de la Generalitat, que ara aprofita aquest pretext per privatitzar-la per 300 milions d’euros (quan el seu actiu és més de 6 vegades superior), més 600 M€ diferits en el temps. Els ingressos per la privatització no solucionen per res el deute de la Generalitat, valorat en milers de milions.
Al procés de licitació de la gestió d'ATL s'hi han presentat dues ofertes: AGBAR i Acciona, ambdues aliades amb fons d’inversió de pensions internacionals.
AGBAR (el 75% de la qual és de la multinacional francesa Suez-environment i el 25% restant de La Caixa) i les seves filials (SGAB, SOREA, etc.) són les encarregades de subministrar aigua al 80% de la població de Catalunya.
L’any 2009 AGBAR va repartir 389 milions d’€ de beneficis entre els seus accionistes en lloc de destinar-los a millorar la xarxa. Des de llavors ha fet fora més de 200 treballadors.
Creiem que és totalment irresponsable privatitzar durant 50 anys una empresa pública com ATLL, a més d’un frau democràtic i ciutadà.
Al món, el 90% de les connexions domiciliars d’aigua les gestiona el sector públic, i el 10% el sector privat. A Catalunya, els percentatges pràcticament s'inverteixen.
Però al nostre entorn hi ha experiències d'èxit de municipis que duen a terme una gestió pública de l'aigua i de qualitat com Campdevànol, Camprodon, Llanars, Sant Bartomeu del Grau, Manresa, El Figaró...
Cal denunciar com es fan els processos de renovació de concessions per la gestió municipal d'aigua a empreses privades. Obrir un debat públic no és només passar-ho per un ple municipal. Cal transparència, exposar el procés a la població, debatre sobre els avantatges i els inconvenients, i sobretot saber qui hi ha darrera d'aquestes multinacionals.
L'Ajuntament de Manlleu, un mal exemple
Són mals exemples d'això l'Ajuntament de Manlleu on recentment s'ha prorrogat la concessió a mans de SOREA (filial d'AGBAR) sense debat ciutadà o com previsiblement passarà a la ciutat de Girona de forma imminent. Concessions que caldria revisar.
Aquestes empreses potser ens serveixen l'aigua a casa molt bé, però mai posaran en qüestió com l'aigua any rere any es va degradant i contaminant. El cas d'Osona i la contaminació dels nostres aqüífers subterranis en poden ser un bon exemple. La progressiva privatització va paral·lela a la progressiva contaminació del medi.
Avui tenir la xarxa de l'aigua en mans privades en realitat vol dir tenir-la en mans del capital financer, del capital especulatiu.
També denunciem que la privatització d'ATL suposa una amenaça pel Ter i pel pla de gestió de les conques internes de Catalunya.
El Ter serà, per ser el més barat, el proveïdor prioritari del sistema per 50 anys més ( i ja en seran gairebé 100) atès que el riu Ter des de l’any 1962 pateix una enorme captació destinada a l’àrea metropolitana, que en els darrers 12 anys ha suposat un transvasament mitjà d’un 75% del cabal del riu. Fent inviable el compliment de la Directiva Europea Marc de l'Aigua exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015.
La moció
Només a la conca del Ter els plens de 11 ajuntaments que representen 154.155 habitants (quasi el 50% de la població del Ter) ja han aprovat una moció que demana el compliment dels cabals legals de manteniment del riu Ter i una aposta clara per la gestió pública i racional de l’aigua; per tal d’assegurar el dret humà bàsic d’accés a l’aigua potable i al sanejament reconegut per les Nacions Unides al 2010. Ajuntaments com Vic o Girona han aprovat l'esmentada moció i estem pendents de l'aprovació de la mateixa moció a d'altres municipis.
Aquesta moció també ha estat aprovada per altres 26 municipis de Catalunya manifestant la seva oposició a l’externalització d’ATL i alguns d’ells, com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès tenen intenció d’emprendre accions legals en contra aquest procés.
Conclusions
Disposar d'aigua potable és una condició per a la vida humana. L'aigua és doncs un recurs estratègic, un bé preciós que ja en el medi sustenta tota la vida. La gestió del cicle de l'aigua comporta evidents tensions i conseqüències a nivell ambiental, social i econòmic.
Si la gestió gravita sobre concessions privades a mans de multinacionals entrem en un risc on la sobirania dels pobles, la relació de poder i la gestió de la informació - entre multinacionals del sector i la pròpia administració - cada cop és una lluita més desigual. La funció de control que defensa l'administració en aquest procés esdevé impossible (com hem vist amb el sector financer) quan no hi ha recursos, informació, ni voluntat suficients.
Creiem en una gestió pública de l'aigua que ha de fomentar el debat i la participació ciutadana, la transparència i l'accés a la informació entorn a l'aigua i les afectacions al medi, ha de garantir les inversions i finançament adequats, i ha de ser capaç de garantir l'accés per a un consum humà bàsic a tota la població. A més s'ha demostrat que la gestió pública pot operar amb més eficàcia i a preus inferiors que la gestió privada, ja que el seu objectiu no és generar dividends ni beneficis.
Perquè si ens privatitzen l'aigua, ens privatitzen la vida!.
Fuente: http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8302/denuncien/venda/aigues/ter-llobregat/fos/pastis
Notícia
relacionada:
No hay comentarios:
Publicar un comentario