EXPLORANT
L'AMISTAT
Reflexió del Camí de la Vida. (Versión en castellano al final)
Què
entenem per amistat?
Afinitat…Ajuda mútua… Benestar… Companyia… Intercanvi… Relació… El fet és
que hi ha moltes menes d'amistat o moltes maneres d'entendre
l'amistat. Potser ens podríem centrar en allò del "donar i
rebre" -l'intercanvi- per tal d'acostar-nos a un significat que
resulti prou entenedor o si més no que ens doni una visió ideal del
que hauria de ser.
Penso
que allà on no hi hagi intercanvi no es pot parlar d'amistat sinó
d'interès que crec és una cosa diferent. L'amistat inclou afinitat
però també altruisme. Em sento bé amb algú per que l'altre també
veig que se sent amb mi. Hi ha intercanvi d'energies. Compartim
alguna cosa que ens apropa.
Endinsant-nos-hi
una mica més podríem esbrinar unes condicions necessàries per a
parlar d'amistat: Sinceritat, honestedat, transparència,
desinhibició, confiança, lleialtat… Algunes d'elles
imprescindibles però totes convenients. No, no és senzill el tema
de l'amistat. Podríem dir que es una de les coses més serioses que
ens podem plantejar.
L'amistat
demana voluntat, atenció, escolta, paciència… però no sacrifici.
L'amistat s'ha d'entendre com un moviment en dues direccions: jo-tu i
tu-jo. Si no és així no és amistat sinó una altra cosa:
dependència, necessitat, sotmetiment…
Ens
cal l'amistat?
Hem
sentit a dir que l'home és un animal social per naturalesa, cosa que
el porta a relacionar-se de forma natural.. però necessàriament?
L'ésser humà és un conjunt d'elements interrelacionats que segons
quin d'ells predomina el porta cap a un cantó o cap un altre.
M'explico.
Tenim
d'una banda unes necessitats fisiològiques que ens demanen menjar,
beure, tenir sexe… que quan les satisfem ens fan sentir plaure. Per
un altre cantó tenim necessitats emocionals o espirituals que ens
demanen ser valorats, escoltats, estimats… i aquí és on comencen
els embolics per que així com les necessitats fisiològiques les
podem atendre pel nostre compte les emocionals sembla que ens les
hagin d'oferir els altres.
Som
producte d'una determinada educació, d'uns costums, d'uns preceptes
religiosos que per comptes d'ajudar-nos en la nostra dèria vital
ens la compliquen d'allò més. Ens han omplert de prejudicis, de
pors, d'informacions tergiversades i així anem ben desorientats per
la vida. No sortim del cercle viciós "volem i dolem".
Si
volem ser amics d'algú hem de començar per ser amics de nosaltres
mateixos i aplicar-nos els condicionaments assenyalats més amunt com
a definidors de l'amistat. Una vegada ens tinguem a nosaltres com
amics, podrem anar a fer amics a on sigui. Sense perdre de vista mai
que la
persona més important del món, per a nosaltres, som nosaltres
mateixos.
Joan
Martí
_____________________________________________________
EXPLORANDO
LA AMISTAD
¿Qué
entendemos por amistad?
Afinidad…
Ayuda mutua… Bienestar… Compañía… Intercambio… Relación…
De hecho hay muchas clases de amistad o muchas maneras de entender la
amistad. Quizá nos podríamos centrar en aquello del "dar y
recibir" -el intercambio- para acercarnos a un significado que
resulte más comprensible o al menos nos dé una visión ideal de lo
que habría de ser
Pienso
que donde no haya intercambio no puede hablarse de amistad sino de
interés que creo que es una cosa distinta. La amistad incluye
afinidad pero también altruismo. Me siento bien con alguien porque
veo que también el otro se siente bien conmigo. Hay intercambio de
energías. Compartimos alguna cosa que nos acerca.
Ahondando
un poco más
podríamos señalar unas condiciones necesarias para hablar de
amistad: Sinceridad, honestidad, transparencia, desinhibición,
confianza, lealtad… Algunas de ellas imprescindibles pero todas
convenientes. No, no es sencillo el tema de la amistad. Podríamos
decir que es una de las cosas más serias que nos podemos plantear.
La
amistad pide voluntad, atención, escucha, paciencia… pero no,
sacrificio. La amistad se ha de entender como un movimiento en dos
direcciones: yo-tu y tu-yo. Si no es así no es amistad sino otra
cosa: dependencia, necesidad, sometimiento…
¿Necesitamos
la amistad?
Hemos
oído decir que el hombre es un animal social por naturaleza, lo cual
le lleva a relacionarse de forma natural… pero ¿necesariamente? El
ser humano es un conjunto de elementos interrelacionados que según
cual de ellos predomina le lleva hacia un lado o hacia otro. Me
explico.
Tenemos
de una parte unas necesidades fisiológicas que nos piden comer,
beber, tener sexo… que cuando las atendemos nos hacen sentir
placer. Pero de otro lado tenemos necesidades emocionales o
espirituales que nos piden ser valorados, escuchados, amados… y
aquí es donde empiezan los líos pues, así como las necesidades
fisiológicas las podemos atender por nuestra cuenta, las emocionales
parece que nos las hayan de ofrecer los demás.
Somos
el producto
de una determinada educación, de unas costumbres y unos preceptos
religiosos que, en lugar de ayudarnos en nuestra deriva vital, nos
complican la vida de mala manera. Nos han llenado de prejuicios, de
temores, de informaciones tergiversadas y así andamos de
desorientados por la vida. No salimos del círculo vicioso "querer
y doler"
Si
queremos ser amigos de alguien hemos de empezar por ser amigos de
nosotros mismos y aplicarnos las condiciones
señaladas más arriba como definitorias de la amistad. Una vez nos
tengamos a nosotros mismos como amigos, podremos ir a hacer amigos
donde sea, sin perder de vista nunca que la
persona más importante del mundo, para nosotros, somos nosotros
mismos.
Joan
Martí
No hay comentarios:
Publicar un comentario