EL MOVIMENT DELS INDIGNATS

DEBAT A L'ÀGORA DE TV3
Analitzem el moviment dels "indignats", que ha portat centenars de ciutadans de tot Catalunya i de Madrid a acampar a les principals places de diverses ciutats en senyal de protesta. Els nostres convidats són Dídac Sánchez-Costa, sociòleg i membre de la Cooperativa Integral Catalana; Salvador Cardús, sociòleg; i Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau.

Quí és Dídac Sánchez-Costa?
www.didaccosta.wordpress.com

Entrevista feta al Maig 2010 a Dídac Sanchez membre de la Eco Xarxa del Montseny i un dels ideòlegs de la monedes socials catalanes (EcoSeny del Montseny i Eco de Tarragona).

Que es la Eco Xarxa?

Es una associació de persones de la regió que s'han agrupat per desenvolupar de forma conjunta i cooperativa diferents mecanismes socioeconomics. La idea es construir mecanismes d'economia solidària en base a la proximitat, en base als valors de la cooperació, la solidaritat... que són característics de la economia solidària, i amb mètodes de presa de decisions del cercle o del consens.

Com?

Dintre d'aquestes propostes tenim diversos eixos de treball. Principalment la xarxa d'intercanvis que en aquest cas utilitza una moneda social.

Moneda social?

També dites ecològiques, complementàries, solidàries o lliures. És una manera de registrar el valor dels intercanvis (si intercanvies una classe de Ioga serà una cosa i si intercanvies uns pantalons serà una altra cosa). Es podria definir com a unitat interna de medició de l'intercanvi local. Simplement el que permet és que aquest intercanvi pugui ser multi-recíproc. És a dir, que si jo faig un intercanvi amb tu, després pots intercanviar altres coses amb d'altra gent en temps i espais diferents. Això és el que se'n diu diner lliure o moneda social o monedes locals, una manera de calcular i registrar l'intercanvi, donar-li uns valors, i fer que l'intercanvi pugi ser, no només una cosa folklòrica entre els amics i tal, sinó constituir la base d'un sistema monetari alternatiu.

D'on surten aquestes idees?

Fa uns 20 anys que va ressorgir, primerament al Canadà, Vancouver, amb els “lets”. A Argentina hi va haver un boom, desde l'any 1995 fins al 2005 amb “las redes de intercambio” i “los nodos locales y la red global de trueque”. També hi ha xarxes com la de Itaca (EUA, al nord de l'estat de Nova York) que funciona des de fa molts anys.

Bàsicament això és un nou concepte molt interessant que qüestiona la estructura del diner, i el trobo molt rellevant i que sempre comento, és veure que el diner es un misteri que ens domina a tots. A la humanitat hi ha 4 o 5 grans misteris: l'univers o els àtoms i l'energia subatòmica i de fet es normal perquè això no ho ha creat l'home, però en canvi, n'hi ha un altre, el diner, que l'ha construït l'home i que es un immens misteri per a tots nosaltres, que al mateix temps ens determina a tots, en el nostre dia dia, tot el que fem, la escola on portem als nens...

Els diners un misteri?

De fet hi ha pocs economistes, per la qual cosa encara menys el ciutadà comú que no ha estudiat economia, que entén realment el que és el diner. Una altra cosa és entendre el funcionament, els tipus d'interès, les seves dinàmiques... però si li preguntes a un economista què és en realitat el diner, quina es la seva naturalesa, una pregunta mes aviat filosòfica que molt pocs economistes s'han plantejat seriosament, no sabran què respondre. Entre aquests pocs, Silvio Gesel, que és un referent clàssic en les economies alternatives, però que en canvi li vas a preguntar a qualsevol estudiant d'economia i és un complet desconegut. No n'han sentit a parlar mai, tot i que Keynes que era sociòleg i economista, va dir que la humanitat aprendrà més de l'esperit de Gesel que de Marx, i tot i això, tothom coneix Marx tothom coneix Keynes però ningú sap qui es Gesel.

Què deia Gesel?

Deia que mentre el diner sigui una cosa que es pugui acumular, i que pugi estar acumulada tranquil·lament sense cap cost, i a més a més augmentar el seu valor, tindrà una naturalesa diferent a qualsevol altra producte de la natura o qualsevol altra cosa. Fins i tot l'or, si l'has d'emmagatzemar, et calen unes quantes seguretats... i això te una despesa. Qualsevol cosa que tu hagis de guardar o té un cost per guardar-lo o te unes despeses. Això permet que hi hagi uns desajustos. Ell el que proposa és fer un diner que circuli molt més ràpid, un diner oxidable (que va perdent valor amb el temps), diu que la riquesa del diner és que circuli. El diner té les següents característiques: dipòsit de valors, mesura d'intercanvi... Van fer experiències d'aquest tipus a Àustria a la ciutat de Wörgl i el bancs d'Àustria ho van tancar en veure que realment això funcionava.

Per mi tot això es redueix al de sempre, en la majoria de lluites: la centralització contra la descentralització. La centralització ja sigui sota el partit comunista o sota Google... Es cap on van el liberalisme i capitalisme com el feixisme, la socialdemocràcia, que te l'objectiu de controlar, tenir els assumptes sota les mans de poques persones, siguin caps de corporacions o del partit comunista.

Contra la Descentralització, Endesa contra un molinet de vent a cada casa, o Microsoft davant del software lliure. Això ho podem trobar en el sistema monetari, on hi ha l'Euro o moltes monedes en que cada barri, cada ciutat o cada regió pugui desenvolupar la seva moneda local o unitat d'intercanvi. Pluricultura monetaria versus monocultiu monetari.

Per tant estem parlant d'una altra manera de viure a partir d'un altra manera d'entendre les relacions socioeconòmiques?

És treballar per un altre món, on hi ha molts hàbits per treballar, molts camps de lluita, un d'ells el monetari que potser és el central. La moneda es com l'àtom de la societat. Es la partícula indivisible que es comuna a tots els elements, jo ho tinc, tu ho tens...

Estem qüestionant moltes coses, les esquerres, les dretes... (per cert estem molt malament, perquè que el Sarkozi, un lliberal, ens hagi de oferir propostes alternatives i esperança, ens fa pensar on estan els socialismes de 200 anys d'història en aquest món, on han anat i per a què han estat treballant?) Estem plantejant molts canvis com per exemple la banca ètica... però mantenim intocable l'element central de la dominació i la opressió que es la estructura del diner. No en va, Rochild ja va dir: m'és igual qui governi mentre jo tingui la capacitat d'emissió de moneda.

Rochild és del tipus Rockefeller, no?

Aquestes són les dos grans famílies que dominen el planeta. Ja es diu que la família Rochil al 1700 va falsificar el resultat d'una guerra de Napoleó, enviant un missatger a Londres, un missatge contrari al que havia passat a Waterloo això va fer baixar el preu de l'Or i van comprar o vendre'l i des de llavors comença la seva gran fortuna. Des d'aleshores han estat dominant bona part del planeta. I el Rockefeller el mateix als EUA.

Un altre concepte important és que hi ha com una piràmide en diferents graus d'opressió, d'explotació i d'alineació. El comerç per exemple seria una de les bases d'aquesta piràmide, un ho pot qüestionar amb el comerç just, el comerç conscient, ecològic... Després l'estructura del treball, que amb cooperatives un pot qüestionar la plusvàlua que s'emporta el capitalista pel nostre treball... un altre nivell és el de la banca, i les finances ètiques, el que fas son uns estalvis ètics. També hi ha la política pel mig... Però mes enllà de tot això, per mi el que està a dalt de tot de la piràmide es el sistema monetari. Podem tenir banca ètica, treball ètic, consum ètic... pero si estem depenent de l'Euro que te una estructura en ella mateixa de dominació, en realitat, seguim sota el mateix sostre. És important entendre que els bacs centrals que són públics són una corporació d'unes poques companyies bancaries que s'han posat d'acord per subministrar dòlars i euros als nostres governs a canvi d'interessos (pots mirar els vídeos famosos de “los senyores del dinero”, “zeigeist” o “el mundo mas un 5%”). Que en resum el que expliquen és el següent: el banc dona 100 € al govern a canvi de 105 i aquests 5 venen de generar una inflació permanent, dinàmiques de creixement permanent... que si no es compleixen, el sistema falla. Tot això es el que ens fa veure la necessitat de treballar amb monedes alternatives.

Tot això es un anàlisis a un nivell macro, un anàlisis sociològic... molts de nosaltres estem treballant per canviar això, però més enllà d'això, les xarxes d'intercanvi tenen un altre nivell que és el barri, els amics, tenir una relació cordial, diferent, des de la cooperació i la col·laboració... no és antieconòmic sinó el contrari, si col·laborem els dos guanyarem mes.

Potser estem parlant d'un terme, de la mateixa manera que s'ha parlat tant d'anarquisme, capitalisme, comunisme.. podríem estar parlant de cooperativisme?

De fet en aquest tema, jo considero que les monedes socials formen part d'una d'aquestes tres grans branques que has comentat i és l'Anarquisme. Això es l'economia anarquista en essència. Avui en dia l'anarquisme, és contrari a tots els altres, l'element que uneix capitalisme, socialdemocràcia, comunisme... es que son enemics de l'anarquisme. Justament pel que dèiem abans, perquè l'anarquisme porta a una descentralització que impedeix una jerarquia. Analitzant la moneda social t'adones que es plenament anarquista. Hi ha temes fonamentals comuns, l'absència de l'estat, la falta de grans empreses i corporacions (com a molt comerços locals i petites cooperatives, però mai podran governar), i perquè ens porten a la cooperació, a la col·laboració a les former obertes, descentralitzades. On tots som iguals, on hi ha lideratges com en tot equip humà però que no pot imposar... Això es un funcionament plenament llibertari (que segurament sona millor que anarquista). Un terme que a mi m'agrada molt es el terme cultura ecollibertària.

D'on has tret tot això que expliques?

En el cas de la eco xarxa és una obra conjunta, tota xarxa ho és. En tota xarxa hi ha un intercanvi, és una combinació entre coneixements tècnics i un grup de gent compromesa amb ganes de treballar. El més difícil és trobar gent disposada a treballar per un projecte d'aquestes característiques.

En el nostres cas, al Montseny, es va donar la circumstància i va ser fruit de la trobada entre un grup de gent amb ganes i els coneixements que jo després de 10-15 anys d'estudi, i d'haver estat per Europa a Amèrica Llatina en alguns projectes. L'any 97 vaig descobrir les xarxes d'intercanvi a través d'una entrevista a la contra de la Vanguardia, i em va meravellar. En aquell moment estava estudiant sociologia i vaig trobar que era una d'aquestes respostes com la parmacultura que resolen 1000 temes al mateix temps i que a mes, es “gratis”. Només cal implementar-ho, genera moltes sinergies... vaig sentir una connexió amb aquesta tecnologia. Es possible i ens ha d'apropar a un canvi. A mes no cal esperar a que la URSS guanyi la guerra mundial, ni cal esperar a que els Zapatistes acabin convencent el govern de Mèxic, ni que sigui el moment per un canvi o una revolució a cas nostra. Es pot avançar amb idees que d'arrel son revolucionaries i transformadores cap a nous horitzons, a mes a mes es pot fer sense cridar, sense barallar-se, sense haver d'enfrontar al capitalisme, segurament només ens hem d'enfrontar a nosaltres mateixos. El que un acaba descobrint és que el sistema ho té tot tan ben treballat, que ens acaba fent inútils.

L'economia solidària ha de ser igual o millor que l'economia que ja tenim. Sinó la gent no es canviarà mai a l'ètica i la solidaritat. La moneda social no és per suplir el troc, el canvi... només és per suplir l'€ (Unitat d'intercanvi. El diner és com un ganivet, pot ser molt útil però també pots matar a una persona).

Ens costa generar nous paradigmes?

A part d'això, que a l'ésser humà ja li costa allò nou, hi ha la frase del Machado sobre Castella als anys 80 “abrigado en su harapo desprecia todo quanto desconoce”. A part d'aquesta por al desconeixement el que més importa, el que ens fa inviables, és que a les nostres escoles ens renyaven si parlàvem amb el del costat i només en premiaven si seguíem al professor callats... Ens preparaven per ser un bon treballador dòcil a la fabrica o un bon fidel, dòcil a la església o un bon consumidor dòcil al telenotícies. Dificultant la capacitat d'agrupar-nos i cooperar, una cosa diferent són les escoles lliures, per exemple per a Pestalotzi la única assignatura obligatòria és l'assemblea, aquests nens estaran més preparats per tirar endavant canvis que no pas nens d'escoles comuns.

Quins projectes concrets impulsa la xarxa?

La moneda social, ECOSENY, fins ara utilitzàvem format paper. Tothom comença amb 0 EcoSenys i la gent pot pagar una quota voluntària de 15€ i la persona que fa això se li donen 50 EcoSenys com a fidelització a la xarxa. Sinó la gent pot participar a la xarxa i oferir algun producte per canviar per EcoSenys. Actualment s'esta instaurant un sistema de comptes de tipus virtuals, on puja i baixa el saldo i tothom pot veure com puja i baixa el compte virtual. Amb l'Eco de Tarragona estem mirant d'implantar-ho conjuntament. Això també permet fer intercanvis entre xarxes, gent d'altres xarxes. Aquest tema es complex perquè totes les xarxes volen mantenir la seva autonomia però amb punts de trobada amb les altres xarxes, com una xarxa de xarxes. Aquest sistema permet aquesta combinació. A més, a la llarga segurament amb aquest sistema es podrà treballar des dels mòbils, on a través d'Internet es podrà restar i sumar als comptes virtuals.

Les fires són un altre projecte que es fa regularment en diferents llocs com: a la Costa del Montseny, Granollers, Sant Celoni, Viladrau, i ara una a Vic on s'està generant un nou nucli que encara no està clar si formarà part del Montseny o serà un de nou. Segurament serà un grup amb autonomia però que utilitzara l'EcoSeny. A la fira no circula l'Euro però tampoc tanca la porta als visitants, curiosos o gent que vol participar puntualment de la xarxa. Aquests poden fer intercanvis puntuals canviant EcoSenys a euros. Amb els diners que es generen (en un any 2000€) permeten a la xarxa fer compres col·lectives a productors (agroecològics) externs a la xarxa i que després es poden redistribuir a les fires amb EcoSenys. Un productor admet un percentatge en EcoSenys i un altre en euros i a mes distribueix els productes de la central de compres. Aquest productor pot comprar en ecos i després vendre en euros. Per tant es retroalimenta. Segurament lluny de ser puristes, combinant es pot arribar molt mes lluny en aquest moment de transició (tenir cintura sense perdre els principis). Aquest intercanvis fora de la xarxa serveixen per a la difusió.

La central de compres es va iniciar fa un parell de mesos, és el mateix que una cooperativa de consum (agrupació de consumidors que fan comandes conjuntes) però utilitzant moneda lliure.

Per tant Vic ja està a mig camí entre Moià i el Montseny.

Si exacte, aprofitem aquesta ocasió per convidar els companys de Moià a que es dediquin a fer això. De fet nosaltres no tenim una estructura solida, però sembla ser que ni tan sols la General Motors es solida ni un país com Islàndia. Per tant no podem dir que el projecte ja es prou fort com per traslladar-lo, però si que tenim prou recorregut que ens permet fer formació, xerrades... per iniciar projectes com aquest, sempre i quan hi hagi un grup de gent amb ganes i interès. Després d'una xerrada, es pot enviar un grup de formadors per estar 2, 3 dies o una setmana capacitant els impulsors de la regió.

Publicat a:  http://polvobloc.blogspot.com/2010/05/entrevista-completa-didac-sanchez.html