Ara que ve Nadal, època de grans excessos consumistes, quins consells donaries en clau responsable? Doncs d'entrada caldria preguntar-se per què fas un regal. Si vols expressar un sentiment, es plasma amb un regal comprat o és simple inèrcia? Potser escrivint un text propi o creant un present tu mateix pots expressar millor aquest sentiment que volem traslladar als qui ens envolten
El Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC) és una associació barcelonina no lucrativa sorgida de persones que un dia es van preguntar si la repercussió del seu consum podia entrar en contradicció amb les seves idees. D'aleshores ençà ha promogut el consum conscient i transformador, per mitjà de la revista trimestral Opcions, amb trenta-quatre números a l'esquena i que acaba de renovar-se en la versió digital. Però també amb la novíssima Consumpèdia, conferències, estudis de recerca per a tercers i fins i tot obres de teatre. En parlem amb Ruben Suriñach, membre i investigador del CRIC.
–Quin és l'origen del CRIC?
El punt de partença del CRIC va ser la revista Opcions, que es va començar a publicar el 2002 amb un número dedicat a la pasta. Va néixer per tapar un forat que hi havia a Catalunya respecte què s'amaga rere el que consumim. No n'hi havia cap publicació regular al nostre país, fins aleshores. La revista, la va començar la Montse Peiron, i de l'activisme inicial es va començar a caminar cap a la professionalització, amb el sorgiment del CRIC. Ara la nostra tasca és molt més àmplia, amb un equip de sis persones que ens encarreguem no sols d'editar la revista, sinó també d'impulsar eines telemàtiques com la Consumpèdia, portar a terme investigacions per a tercers... Ara, precisament, ens iniciem en el camp de la recerca científica, amb un encàrrec de la Universitat Complutense de Madrid. Combinem la difusió de missatge amb la creació de coneixement.
–Bevíeu d'alguna experiència anterior?
Es va prendre com a referència la revista Ethical Consumer. La tradició del consum polític va aparèixer als països anglosaxons a partir de boicots a empreses (com el que es va fer contra Nestlé). Però l'activisme en el consum, amb el temps, ha anat evolucionant. Ara també hi ha el corrent de la simplicitat voluntària, una opció més individual i filosòfica que no política, amb molta empenta a França i Itàlia lligada al discurs del decreixement. El moviment anticonsumista, ara mateix, es desenvolupa en aquestes dues línies: la de la simplicitat voluntària i la dels consumidors d'impacte global. En el primer cas, es tracta d'alliberar-se de la pressió del consumisme per viure millor. I en el segon, es tracta d'usar la força dels consumidors per lluitar políticament, de consumir per transformar les coses. Al CRIC, combinem tots dos corrents, perquè a la pràctica estan molt barrejats.
–Estem molt acostumats a la crítica cultural (llibres, música...) o política, per exemple, però no al consum...
El consum és un element central en la nostra vida i ens fa por posar-lo en dubte. No sols és l'acte de comprar, de fet, sinó que les marques ens identifiquen, indiquen el nostre estatus, tenen significació social. El consum ens pot marcar la nostra identitat cultural o social. Per això se'ns fa difícil sovint de qüestionar-lo, perquè has d'atacar l'eix vertebral de la nostra societat, l'essència del nostre sistema de vida. Hi ha alternatives al sistema, sobretot a escala individual, però quan es plantegen a gran escala, sovint fan por.
–Prenent com a mesura els vuit anys de publicació de la revista 'Opcions', heu vist canvis?
Hi ha un canvi de tendència, sí, amb el discurs de la sostenibilitat i de la pobresa, per exemple. Es nota que agafen en la societat, que la gent hi és receptiva. A 'Opcions' veiem que les subscripcions augmenten, hi ha més debats sobre consum responsable i apareixen cada vegada més iniciatives de consum col•lectiu (xarxes de consum, mercats d'intercanvi). Però també observem que hi ha una trampa: les grans empreses i la indústria publicitària també s'hi han sumat i fan servir aquest mateix missatge com a reclam publicitari: ara les petrolieres són verdes, ara qualsevol grup empresarial pot tenir responsabilitat social o ser sostenible... Això interfereix negativament en el missatge que volem difondre. Ens trobem, doncs, en una època de desafiaments i oportunitats, i hem d'esforçar-nos a separar el gra de la palla.
Paral•lelament, cada vegada es veu més que la manera com vivim és inviable, que hem viscut fins ara per damunt de les nostres possibilitats. I la crisi hi ajuda, a frenar el consum. Hem d'aprofitar aquesta circumstància i fer que la gent sigui conscient que tornar al tren de vida anterior no té sentit: hem d'aconseguir que la reducció del consum sigui desitjada.
–I les institucions, han canviat i responen al vostre missatge?
La societat civil és el nostre objectiu principal i no hem entrat encara a incidir en institucions públiques, entre més coses perquè no tenim prou capacitat humana. No els fem pressió, encara. Amb tot, hem vist que hi ha algunes institucions que se'ns acosten, però és un acostament molt heterogeni, no gaire explícit ni amb gaire voluntat.
–Ara que ve Nadal, època de grans excessos consumistes, quins consells donaries en clau responsable?
Doncs d'entrada caldria preguntar-se per què fas un regal. Si vols expressar un sentiment, es plasma amb un regal comprat o és simple inèrcia? Potser escrivint un text propi o creant un present tu mateix pots expressar millor aquest sentiment que volem traslladar als qui ens envolten. Comprar per complir, no és bo, encara que de vegades sembli que trenques normes socials. Els regals, per Nadal, haurien de ser secundaris. Fora de l'època nadalenca, en el nostre dia a dia, per actuar responsablement quan consumim hauríem de seguir un esquema molt senzill: en el cas de l'alimentació, per exemple, primer de tot caldria preguntar-se quins són els nostres hàbits alimentaris, per què necessitem allò que anem a comprar; segonament, hauríem de pensar on comprem (en una gran superfície de grups multinacionals, en mercats municipals, en botigues petites, en xarxes de consum...), i a un tercer nivell, caldria optar per productes locals, de temporada i sense agrotòxics. Ras i curt: en el consum ens haurien de moure idees bàsiques com el respecte pel medi, la justícia social, el sistema que alimentem i els efectes en la salut.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3822164/20101209/optar-consum-critic.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario