EL VOT EN BLANC

El vot en blanc

La Vanguardia 28-X-10,
Norbert Bilbeny
(Traduit del castellà)

De vegades ens pregunten: "A qui cal votar?". Però és obscè dir-li a algú el que ha de votar. El Parlament ha de reflectir el que realment la gent pensa, estigui equivocada o no. La qual cosa no impedeix que es pugui criticar el resultat del vot. O l'abstenció.

Potser que hi hagi tantes raons per votar un partit com per no votar, el mateix que per abstenir-se o no. Però cada vegada sentim més dir: "Puc votar en blanc? Serveix d'alguna cosa? Beneficia potser als partits més votats?". Com opinant i una mica filòsof, crec que he de dir alguna cosa.


Encara que parlar del vot en blanc és com esmentar la soga a casa del penjat. Tema nefast per a uns, tabú per a altres, i perillós per als qui d'una manera o altra són clients dels polítics. Cal recordar llavors que, sigui oportú o no, el vot en blanc és legal i legítim. I a vegades recomanable per a la salut democràtica.

Un vot en blanc és o bé el sobre buit o bé aquella papereta que a la capçalera diu "Vot en blanc". Però només això últim és computable i es tradueix en escons. El primer, no. No té eficàcia. La papereta del partit blanc aconsegueix, si suma, seients buits a les cambres. Però no per fer política. El representant en blanc ha de ser conseqüent amb el significat del vot que representa i comprometre's, en el seu programa i durant la campanya, a no ocupar cap escó, no cobrar per tenir l'acta de diputat o diputada, i no beneficiar-se de cap privilegi per ser representant polític. Té acta i escó, tot i que aquest roman desocupat. El seient hi és, buit, entre odiat i cobejat per la resta de l'hemicicle, però com a visible senyal del que pensa una part de la ciutadania.

És un vot de descontentament, per descomptat, però també de protesta i avís. Diu que alguna cosa no va bé i urgeix a corregir-ho. Per a les situacions crítiques, és un vot fertilitzador de la democràcia. Tot i poder no votar, o votar una llista extrema, de càstig, el votant en blanc decideix en canvi participar i fer-ho de manera prudent. A la seva manera tracta de millorar la democràcia.

Per definició, el vot en blanc no és una manera de votar permanent. Es preveu excepcional. Però no és per això testimonial. Pot ser útil. Almenys computa i parla més clar que l'abstenció, que no parla. No és un vot mut, ni es pot dir que sigui un vot freaky. I si els partits volen impedir que prosperi el vot en blanc, és molt fàcil: ho han de fer millor, canviar la llei electoral i permetre les llistes obertes.
____________________________________

Norbert Bilbeny i Garcia (Barcelona, 1953) és catedràtic d'ètica a la Universitat de Barcelona i escriptor espanyol. Ha treballat com a investigador o professor convidat en diferents universitats d'arreu del món (Berkeley, Toronto, Chicago, Mèxic). La seva especialitat són les relacions interculturals, l'ètica de la ciutadania i el cosmopolitisme.