David Icke
La clau mestra que obre les portes d'aquesta presó és a les nostres mans ...
Atrevim-nos a usar-la!! Transcendint la por aconseguirem la llibertat!!
Som consciència, tots ho som i sempre ho serem, no hi ha res a témer, passi el que passi, sempre serem això. Els temors de la ment es programen per a témer, quan som consciència, no hi ha por. Hem de desafiar, no amb violència, ni tan sols amb agressió, només hem de NO lluitar contra això, hem de fugir. Perquè sense el nostre consentiment la conformitat no podrà sobreviure.
Quan veus la piràmide ... Hem estat manipulats per creure que el poder de la piràmide està al cim, i no és així. El cim de la piràmide és allà perquè la resta de la piràmide l'està sostenint, nosaltres estem sostenint això junts.
Una vegada, uns comediants en un dels shows als anys seixanta, en l'última escena on feien una piràmide, una nit totes les coses estaven sortint molt bé però a un que eatava al cantó esquerra de la piràmide li va agafar tos, la tos va anar empitjorant fins al punt que no va poder sostenir més la piràmide i va sortir d'ella. El comediant, que, simbolitzant l’elit era al cim de la piràmide, va caure al segon pis i així el "centre del poder", sense saber que passava, a causa d’un home que a la base de la piràmide li va agafar tos ... va fer-ho col.lapsar tot.
En escoltar aquesta història, vaig pensar ... Això és!. Nosaltres, els no poderosos estem sostenint als poderosos allà dalt i ells ho saben, estan terroritzats de que nosaltres ens adonem d'això. Recordant la pel•lícula d'unes formigues a la "Illa Formiga", a on anaven cada any les llagostes i s’enduien el menjar que les formigues passaven tot l'any recollint per a elles, perquè estaven terroritzades de les llagostes, doncs n’hi havia moltes!. Un dia que les llagostes estant de vacances en un arbre amb tot el menjar necessari, una de baix rang va suggerir que no necessitaven anar a l'Illa Formiga aquest any perquè ja tenien tot el menjar que necessitaven, llavors la líder de les llagostes va parlar dels fets de la vida, de com uns pocs controlen a molts ... És un gran discurs, bàsicament va dir: "Elles -les formigues- ens superen en nombre, 100 a 1, si arribessin a esbrinar-ho, adéu al nostre estil de vida, així que hem de mantenir la pressió. Bàsicament hem de mantenir-les treballant i treballant ... perquè no s'adonin quin és realment el seu poder ".
I és per això que aquesta xarxa de manipulació s'esforça tant per mantenir-nos en aquesta postura.
Per què la gent està deixant les seves llars, deixant-les abandonades per bancs, que clar, els deixa sense feina i això els porta a haver de deixar casa seva?. Quedeu-vos-hi, negueu-vos a marxar, poseu-los-ho difícil, els hi estem deixant molt fàcil !
No ho farem més només perquè diuen que ho fem.
És just?, És el correcte? ... Està bé, ho faré. És injust?, És incorrecte? ... No ho faré.
Comencem nosaltres a prendre les decisions de què fer i què no fer, basats en els valors i no en la imposició dels de vestit negre. Aquesta gent em donarà a mi, m’atorgara o em prendrà la meva llibertat ? Jo sé que és. Vostès no poden donar-me llibertat. Ningú pot donar-me llibertat. Jo sóc llibertat. És el que sóc.
Què faria la consciència, què faria en aquesta situació?. Quan ens fem aquesta pregunta, realment canvia la forma en que veiem el món. No el que jo faria, sinó què faria la consciència? Si no està bé, no ho facis. Si no és veritat, no ho diguis.
Transformariem de la nit al dia si comencem a fer el que sabem és el correcte en les situacions que afrontem, en comptes de fer el millor per a nosaltres en aquell moment. No importa les conseqüències per a mi o què és el millor per a mi, "vaig a treure'n el millor partit" Què és el correcte, què és el just en aquesta situació?
Si comencem a prendre decisions basades en això, el món es transformarà de la nit al dia. És simple, si volem un món en pau, siguem pacífics, no necessitem barallar-nos per això, només necessitem ser pacífics i així ens arribarà. Si volem un món de bondat, siguem bondadosos i després naturalment fluirà, un no lluita per bondat.
Així ens va parlar Martin Luther King, en una gran dita: "La covardia fa la pregunta, és segur?. L'experiència fa la pregunta, és polític ?. La vanitat fa la pregunta, és popular?. Però la consciència ... La consciència fa la pregunta, és correcte?. I arriba un moment en què un ha de prendre una posició que no és ni segura, ni política, ni popular. Però un l’ha de prendre perquè és correcta"
I encara que no sigui així, el correcte es manifestarà per definició, estem en la posició ara, en aquest canvi vibratori, aquest canvi energètic que s’està produint, on podem començar a trencar la closca d'ou, on podem començar a tornar a la quarta magnitud del que som, on podem ser consciència en l'ara, usant la ment per experimentar aquesta realitat en lloc de ser governats per ella.
Girar la clau per deixar que la consciència entri, se'ns està oferint aquesta oportunitat ara. No podem tornar a dir que no sabem qui som, que no sabíem com fer-ho. Despertant un dia, vaig veure aquesta Terra empresonada i vaig veure aquest gran pany i la seva clau entrant i girant. La imatge que vaig veure entre somnis, és l'oportunitat que se'ns està oferint ara. Girar la clau mestra que ens convertirà en consciència i ens endinsarà en això. Ens està sent oferta, només hem d’agafar-la i per agafar-la, només hem de dir PROU!,
Ja n'hi ha prou de ser esclavitzats per aquesta gent!,
Prou de ser esclavitzats per una ignorància manipulada!,
Prou de ser esclavitzats per la por a saber qui som!.
PROU!. És temps de volar ... És temps de volar!.
_______________________________________________
Llegir el text original en castellà a: http://liberacionahora.wordpress.com/2010/10/27/%c2%a1basta-de-ser-esclavos-%c2%a1es-hora-de-volar-discurso-de-david-icke/
No hay comentarios:
Publicar un comentario