COOPERATIVES DE CONSUM

Cooperatives de consum

Joaquim Sempere
Publico.es 19.10.2010

El 2010 s'han comptabilitzat a Catalunya més de 90 cooperatives de consum agroecològic que agrupen a unes 2.880 "unitats de consum" (llegeixi's famílies), que poden suposar més de 6.000 persones.

El fenomen és relativament nou. Deu anys enrere, a penes hi havia una desena d'organitzacions d'aquest tipus. Es tracta de cooperatives de consumidors agrupats per proveir-se de fruita, hortalisses, ous i productes lactis ecològics, associats amb cooperatives de camperols que practiquen aquest tipus d'agricultura. Busquen aliments més saludables esquivant els circuits comercials elitistes (on els productes ecològics són molt cars), però també un camí alternatiu per a connectar productors i consumidors sobre bases solidàries fora de la lògica del mercat -un mercat, d'altra banda, cada vegada més controlat per uns pocs grups capitalistes que reprodueixen i consoliden tots els inconvenients d'una agricultura industrialitzada, deslocalitzada i altament contaminant que, a més, rebrega al productor i soscava cada vegada més la viabilitat d'una agricultura familiar i de proximitat-.


L'associació de productors i consumidors, en evitar els alts beneficis dels intermediaris, permet proporcionar aliments ecològics a preus més assequibles -encara que, malgrat això, més cars que els convencionals-. En aquesta associació, els productors ecològics, que han d'afrontar tota mena de dificultats i no tenen ajudes substancials a Espanya (amb excepcions com Andalusia), troben en els consumidors associats amb ells una garantia de venda per a la seva producció. Les modalitats de compravenda són variades. Unes organitzacions funcionen amb la "cistella setmanal" que conté productes de temporada no encarregats prèviament. En altres, els socis cooperativistes poden triar cada setmana (o amb la periodicitat que trien) el que vulguin d'entre les produccions oferides: la relació pot estar informatitzada, la qual cosa dóna una gran flexibilitat a la relació entre venedor i comprador. La intermediació -recopilar els encàrrecs, transmetre'ls, transportar els productes i repartir en cistelles familiars fins als punts de venda final- se sol fer amb personal totalment o parcialment voluntari. Com es pot veure, és un estil de compra molt diferent del que estem acostumats.

Un dels seus fonaments és el coneixement mutu i la confiança personal entre productors i consumidors. El consumidor pot informar directament sobre com treballa el productor. A la xarxa de consumidors més nombrosa de la ciutat de Barcelona, que agrupa unes 300 unitats de consum, cada any té lloc una visita dels socis a la cooperativa agrària que proporciona la majoria dels productes, durant la qual es visita la finca i es fa un dinar de germanor. Durant la resta de l'any, les cooperatives tenen una vida social més o menys intensa per discutir i organitzar les tasques, però també per a altres activitats informatives i formatives.

Els elements de mutualisme i d'economia solidària poden adoptar altres formes. El grup de cooperatives Germinal, per exemple, té un Fons Comú Solidari amb el que va finançar al seu proveïdor de pa unes reformes al seu establiment, el préstec va ser retornat gradualment.

Aquestes relacions de reciprocitat basades en conèixer-se, confiar uns en altres i compartir un projecte comú són ja en si mateixes un embrió de sociabilitat alternativa a l'individualisme imperant, i també una alternativa al mercat pur i dur, el mercat anònim i impersonal. En aquest mercat, la gent no té per què conèixer ni confiar uns en altres. La compravenda convencional és una pantalla negra que amaga tot el que hi ha darrere de cada mercaderia: quan comparem qualitat i preu en uns texans o en un telèfon mòbil, què podem saber de l'explotació infantil, del treball esclau o dels impactes ambientals que poden estar després d'aquests productes?

Per això, establir xarxes de reciprocitat que s'aproximin producció i consum, treballadors i usuaris, és una acció gairebé subversiva. Aquestes cooperatives de consum són alguna cosa més que una via per menjar sa. Són això que el sociòleg nord-americà Eric Olin Wright diu "transformacions intersticials", consistents en construir "noves formes de poder social en els nínxols, espais i marges de la societat capitalista, sovint allà on no semblen plantejar una amenaça immediata per a les classes i elits dominants ". I adverteix als crítics radicals del capitalisme que les menyspreen que "acumulativament, en la vida de la gent, aquestes transformacions poden suposar no només una diferència real en la seva vida, sinó, almenys potencialment, un component clau de l'ampliació de l'àmbit transformador del poder social en el conjunt de la societat ".

Només cal imaginar una situació d'escassetat de petroli que posi en crisi els subministraments de tot tipus i reveli la fragilitat de l'actual model agroalimentari per adonar-se que les cooperatives de consum, encara que avui són una gota al mar, poden resultar l'embrió d'una estructura alternativa. No menyspreem l'acció intersticial, sobretot si es fonamenta en previsions raonables sobre les crisis que ens amenacen i aporta solucions operatives a curt termini.

Joaquim Sempere és professor de Teoria Sociològica i Sociologia Mediambiental de la Universitat de Barcelona

Traduit del castellà (veure article original a PUBLICO.ES)

http://blogs.publico.es/dominiopublico/2571/cooperativas-de-consumo/