PÀGINES MONOGRÀFIQUES

4/10/10

ACTIVISME I COHERÈNCIA AL SEGLE XXI

Activisme i coherència al segle XXI
Alfonso Basco (traducció del castellà)

Poques persones conec que no creguin que el món hauria de ser més just. No obstant això, poques persones conec que realment facin alguna cosa perquè aquesta situació canviï. Serà que la nostra societat és incoherent i poc activista? És possible. Jo mentrestant prefereixo revisar el meu propi comportament, ser activista de tot allò en el que crec, i tractar de fer-ho de la manera més coherent possible.

Vivim en una societat en la qual en general, es pot ser activista de gairebé tot. Hi ha infinites possibilitats de ser-ho. Algunes molt eficaces i amb gran poder de canviar les coses, unes altres no tant. En el que concerneix a aquest article, ens referim a l'activisme solidari. A poc a poc ens trobem amb més gent que es considera dins d'aquest perfil, i almenys des del meu punt de vista, aquest és un fet enormement positiu. No obstant això, aquest mateix punt de vista no deixa de tenir diversos matisos.

Està be considerar-se defensor o defensora del medi ambient, i ser conscient de la importància que té preservar-lo. Gran gest el d'apagar les llums en “L'hora del planeta”, i respectable el criticar a qui usa transport privat més del necessari. Potser ja no està tan bé, si alhora que fem activisme mediambiental bevem aigua embotellada, consumim carn de vaca, comprem productes d'origen llunyà en comptes de productes locals, usem diàriament detergents o xampú sense cap tipus de restricció, i sobretot, no som mai part activa de cap iniciativa seriosa, la finalitat de la qual sigui protegir el medi ambient.


Aplaudeixo a qui critica la violació sistemàtica dels Drets Humans que es realitza en alguna regió del planeta. Potser ja no està tan be si alhora que defensem els Drets Humans vestim de dalt a baix amb roba provinent del país que menys respecta els Drets Humans, mai consumim productes de Comerç Just, mai signem peticions que facin pressió a les multinacionals o a la Comunitat Internacional, i sobretot, mai som part activa de cap iniciativa seriosa, la finalitat de la qual sigui protegir els Drets Humans.

Per sort cada vegada hi ha més gent que defensa els drets dels animals. És respectable qui critica les corregudes de toros, o les proves de laboratori amb animals. Potser ja no està tan be si alhora que fem aquest tipus d'activisme mengem hamburguesa en restaurants de menjar ràpid, usem habitualment qualsevol tipus de producte cosmètic, comprem (i no adoptem) una mascota a la qual només fem cas quan ens sobra temps, i sobretot, no som mai part activa de cap iniciativa seriosa, la finalitat de la qual sigui protegir els drets dels animals.

És admirable la labor de qui treballa en una ONG, passant a ser en la majoria dels casos, activista professional. Potser ja no està tan be si alhora que fem el nostre treball no mostrem cap interès per qualsevol altre àmbit de la solidaritat que no sigui aquell en el qual treballem, menyspreem l'opinió o idees solidàries d'aquelles persones que no formen part del Tercer Sector, no facilitem el que altres persones s'apropin a la solidaritat o a l'entorn de les ONG, i sobretot, no dediquem ni un minut del nostre temps fora de l'horari laboral a participar en cap causa solidària.

Està més que be ser activista de la tolerància, i respectar a les persones de raça negra, a les dones, a persones que viuen en barris marginals, a persones que surten del comú o tradicional, o qualsevol grup de població minoritari o que sofreix algun tipus de discriminació. Seria en canvi bastant reprovable si alhora que fem l'anterior no respectem a les persones de raça blanca, als homes, a persones que viuen en barris adinerats, a persones que porten una vida comuna o tradicional, o qualsevol grup de població majoritari o amb poder. La veritable tolerància és perquè la practiquem cap a totes les persones, i engloba a tots els sectors de la població. I va més enllà. Amb el temps ha de convertir-se en integració, i no limitar-se només a “tolerància”.

Considero molt bé ser una persona religiosa, tenint en compte que la majoria de religions tenen com una de les seves majors prioritats, la solidaritat. És respectable qui participa incondicionalment en els diferents ritus o sagraments que corresponen a cada etapa de la vida religiosa. Potser ja no ho és tant si alhora que ens considerem persones religioses, no tenim cap tipus de consideració pels nostres semblants que més ens necessitin, duem a terme una vida individualista enfront del concepte de comunitat fraternal que promouen la majoria de religions, i sobretot, no som mai part activa de cap iniciativa seriosa, la finalitat de la qual sigui fer precisament allò que ens exigeix la religió que practiquem.

I finalment, està be criticar la incoherència dels altres, tal com estic fent ara mateix. És respectable qui mostra la falta de coherència de personatges coneguts o icones de determinades causes solidàries. Potser ja no està tan be si usem la incoherència aliena com a excusa per no practicar la pròpia, o en general per no fer gens per un món millor. L'activisme solidari és una cosa que va en cada persona, i la solidaritat és allò en el que tots els sectors de la societat poden i han de participar.

Poques persones conec que no creguin que el món hauria de ser més just. No obstant això, poques persones conec que realment facin alguna cosa perquè aquesta situació canviï. Serà que la nostra societat és incoherent i poc activista? És possible. Jo mentrestant prefereixo revisar el meu propi comportament, ser activista de tot allò en el que crec, i tractar de fer-ho de la manera més coherent possible.

ESCRIT A : http://www.culturadesolidaridad.org/

PUBLICAT A : http://www.noticiaspositivas.net/2010/10/03/activismo-y-coherencia-en-el-siglo-xxi/

No hay comentarios:

Publicar un comentario