PÀGINES MONOGRÀFIQUES

18/8/10

HISTÒRIA DEL BLOG


Aquest blog va començar amb la intenció d’anar recollint comentaris i projectes que els seus autors volguessin divulgar. La primera entrada va ser la carta d’un home enviada des de la presó exposant la seva situació personal.

La desfeta per la crisi mundial va redirigir l’objectiu inicial del blog portant-lo a fer-se ressò de reaccions diverses i de possibles alternatives al nou escenari mundial.

El recull ha esdevingut una mica caòtic tot i que, darrerament, s’han anat concretant uns aspectes en els que sembla que hi ha quelcom pràctic a fer.

Són iniciatives que ja estan en marxa i que suposen propostes alternatives o be que malden per a provocar els canvis necessaris de cara a un món més ajustat.

L’objectiu del blog, hores d’ara, és el de sumar-se a l’esforç de tots els que veiem amb neguit el panorama general ajudant a la divulgació de tot allò que sembli efectiu per assolir noves perspectives de futur.

El que ens envolta ens esta deixant astorats, desarmats, desorientats. S’intueix que hi ha una altra manera de fer les coses però no aconseguim l’esma per a adreçar-nos-hi.

Veiem bastant clar que cal canviar els costums, fer-nos més austers i responsables, però la inèrcia dels anys de bonança i despreocupació ens ho posa costa amunt.

En llocs diferents ens parlen de coses tant assenyades com:

• Canviar el paradigma: donar per acabat l’estirar més el braç que la màniga.
• Començar a reduir en tots els sentits, anar disminuint velocitat i consum.
• Acostumar-se a un pla de vida més senzill, més comunicatiu, més solidari.
• Adonar-nos de la bellesa que ens envolta, gaudir-la, conservar-la, compartir-la.
• Actuar en l’àmbit local pensant en el global per que tots hi estem implicats.

Sembla que l’empenta l’hem de donar la societat civil, el “ciudadano de a pie” per que

1. Som els que patim les conseqüències de la situació i
2. Per que els que ho tenen a ma de fer-ho ja els estan be les coses i res podem esperar d’ells que no sigui agreujar encara més la situació.

O sigui que mans a l’obra, abans que ens caigui tot al damunt, si volem redreçar-ho i fer-nos-ho a la mida de les nostres necessitats. Ningú no ho farà per nosaltres

Joan Martí
EL CAMÍ DE LA VIDA

No hay comentarios:

Publicar un comentario